El secret de Carole Freeze

Aquesta és la meva participació del més de gener al concurs ARC a la radio.
Bé, aquesta versió té 318 caràcters més que la que finalment he penjat a relats en català.
(sempre preocupat pels números)
Es tracta d'una entrevista a una peculiar superestrella del món musical.

Eren cinc periodistes afortunats, Carole Freeze no es deixava veure gaire sovint fora dels escenaris i gairebé mai concedia entrevistes. La veterana cantant de 143 anys havia creat molta expectació en el seu darrer concert, i havia tornat a despertar tot el misteri que sempre l'envoltava, rumors, hipòtesis, noves religions creades per seguidors que l'adoraven, Carole Frezze era un personatge mediàtic de primera categoria, i no tant sols per la seva carrera artística, sinó també per la seva imatge d'eterna joventut i la impressionant longevitat de que feia gala.

L'entrevista es realitzà a l'enorme camió habitatge amb el que es desplaçava la cantant durant les seves gires, en una saleta acollidora s'assegueren els cinc periodistes amb la cantant a davant.

Primer vingueren les preguntes sobre el concert i sobre el darrer disc que havia sortit al mercat. Carole responia apassionadament, parlava de les cançons, del seu significat, de lo fantàstic que era el darrer disc, els parlava del nou projecte que portava entre mans, un llibre que aspirava a ser best-seller. Els periodistes prenien notes tot i tenir la gravadora engegada, un d'ells, l'únic a qui li havien permès, feia fotografies sense parar.

Després d'una hora d'entrevista, la periodista més jove demanà la paraula i es disposa a tocar el tema tabú, aquell al que sempre Carole esquivava la resposta.

-Estimada Carole, ja se que no li agrada que li preguntin, però és que no em puc deixar de meravellar de l'aspecte jovenívol que té, sinó fos per que és una gran estrella des de fa 70 anys no em podria creure l'edat que té, siusplau, no podria compartir, ni que fos una miqueta, amb nosaltres, el secret de l'eterna joventut?-

Es feu un silenci tens. Carole Freeze s'aixecà, va mirar-se la jove periodista.

-Els havia avisat que no volia parlar de la meva edat. Dono per acabada l'entrevista. I vostè, joveneta, li diré el que dic sempre, la joventut és un do que surt de la bellesa de les meves cançons, amb elles i amb l'ajuda de Déu puc seguir cantant i traient nous disc.

Van entrar els de seguretat per endur-se els periodistes, Carole va tombar-se i es dirigí a la seva habitació.

Hi entrà, tancà la porta rere seu, es dirigí cap a la càpsula que hi havia al centre de l'habitació, s'hi posà dins i apretà el boto de congelació.

Després tot fou silenci, i gel.

i sense res més a afegir...
apa salut!

intensificar les trobades

Buff quina feinada, no tinc temps de res, i moltes ganes de fer moltes coses diferents...
i la típica crisi creativa...
m'ha costat però aquí va la meva participació del mes de Novembre al concurs ARC a la radio,
aquest cop la temàtica és els secrets d'estat...

Van trucar a la porta. Es va mirar al mirall, es va arreglar una mica els cabells i es va asseure darrere l'escriptori. El secretari va entrar.

-senyor President les enquestes ja són aquí, em temo que no tenim gaire bones notícies-

Les enquestes, se les va mirar, només li faltava això ara, més pressió, més dificultats, més xifres.

No va obrir la carpeta amb els resultats de les enquestes fins que no va tornar a estar sol, ho va fer lentament, amb desgana. Va anar llegint a poc a poc, tot sencer, sense saltar-se ni una línia.

Ho tenia clar, ara si, ho diria, es llençaria a la piscina.

Pel telèfon de la centraleta va demanar al secretari que li concertés la reunió amb la cap de l'oposició per aquella mateixa tarda.

L'expectació dels mitjans era enorme, es reunien més de 80 periodistes davant de la petita tarima amb tot de micròfons que s'havia instal·lat davant de la porta del despatx del president, allí es faria la roda de premsa just acabada la reunió.

Després de tres hores els flaixos es van començar a disparar, va sortir el President, sol, semblava tranquil mentre tancava la porta darrere seu.

Es dirigí als micròfons, no portava cap paper, no anava a llegir.

-Senyores, Senyors, bona tarda, em dirigeixo a tots vostès per a anunciar els resultats de les converses entre el Govern i l'oposició.

Tot i que la trobada entre la cap de l'oposició i jo mateix ha estat cordial. Lamentablement els hem de comunicar que només s'ha arribat a un acord en dos dels 43 punts marcats per a la signatura del pacte que permetrà tirar endavant el país i sortir d'aquesta crisi que ja massa temps que arrosseguem.

Tot i això també han de saber que aquestes no són males notícies, hem iniciat un camí que ben segur ens durà a una entesa.

De moment em acordat que intensificarem les trobades per a seguir dialogant.

No dubtin que aviat arribarem a un acord.-

A dins del despatx la cap de l'oposició l'escoltava.

Intensificar les trobades!

Li agradava, es va acabar de posar les mitges i es dirigí cap a la porta.

ai!
sempre pensant en el mateix!
i la feina per un altre dia!
i res més a afegir..
apa salut!

Secrets de familia

 Aquesta és la meva participació del mes d'Octubre al concurs ARC de microrelats "ARC a la radio 2010",
mireu-vos les bases, és superinteressant...

El Jeroni crema la fotografia i pensa que és afortunat de ser qui és.

El Jeroni sempre s'ha considerat un xiquet amb sort, això li diu també sempre la seva mare.

El Jeroni és un nen estudiós, té 11 anys i és força alt, molt guapo també, li diu la seva avia.

Aquest any en Jeroni ha fet la primera comunió, és un nen molt creient tal com li han ensenyat a casa seva, sempre resa abans d'anar a dormir, i dona gràcies a deu per ser tant afortunat, això també li han ensenyat els seus pares.

El Jeroni viu a la part alta de la ciutat, els seus pares tenen diners, això ho sent que ho diuen els seus companys del cole. El seu pare és empresari, ell no sap ben bé que vol dir, però això li diuen quan ho pregunta. La seva casa és enorme amb un munt d'habitacions, i un jardí preciós, i piscina. Tot els nens volen tenir una casa com aquesta, i sempre volen venir a la piscina.

A l'escola hi ha un nen que es pobre, això li han dit els seus pares, és pobre, no pot caminar, té malament les cames, com atrofiades, és discapacitat, aquesta paraula li van explicar fa poc. El Jeroni sap que el seu pare és una bona persona per que li paga l'escola al nen pobre ja que els seus pares no el podrien portar a una bona escola com aquesta, això li ha sentit dir a la professora.

Un dia el Jeroni va veure els pares del nen pobre, estaven a la porta de l'escola, i van parlar amb el seu pare que venia a buscar-lo. El seu pare els hi va donar un sobre i va tornar amb ell com enfadat.

El Jeroni tenia que fer un treball sobre la seva família, va buscar fotografies, així la va trobar.

En un sobre junt amb altres papers, per la part de darrere, amb bolígraf hi havia escrit el seu nom, Jeroni, i una data, dos mesos abans del seu naixement. Era una ecografia, aquesta paraula li havia explicat la professora, se suposava que era ell. Però no era ell, el de la ecografia tenia les cames petites, deformades, com atrofiades. 

i res més a afegir...
apa salut!