El Blog de Toni Comín

Amic Xavier (i II)

2013-08-28T23:16:00.001+02:00

continua d'Amic Xavier (I)

8. Així doncs, cal deixar ben clar que entre el federalisme i el statu quo constitucional hi ha tantes diferències, com a mínim, com les que hi pugui haver entre el federalisme i la independència. Però l’argument no acaba aquí. Perquè, com et deia, entre el federalisme que jo defenso i la independència hi ha, encara, un altre punt de coincidència inevitable: uns i altres volem que el futur polític del nostre país el decideixin lliurement els seus ciutadans. En el dret a decidir federalistes i independentistes ens hi trobem. Amb els defensors del statu quo, en canvi, no en tenim cap de punt de trobada: ells neguen el dret a decidir i defensen una Espanya que a nosaltres, els federalistes catalans, ja no ens val.

¿Té sentit que Catalunya segueixi a dins d’Espanya en contra de la voluntat d’una majoria de catalans? Crec que no. El que més em tranquil·litza és que aquesta resposta no només l’he trobat entre ciutadans, polítics o intel·lectuals catalans. En els darrers mesos l’he trobat també en molts amics, alguns polítics (pocs) i alguns intel·lectuals (uns quants més) de la resta d’Espanya. Un exemple exemplar -valgui la redundància- és el de José Antonio Pérez Tapias, ex diputat del PSOE al Congrés, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Granada i un dels membres del grup de treball sobre la reforma federal del PS d’Andalusia. Ell ho explica amb tota claredat: ¿com podem pretendre que Catalunya segueixi a Espanya en contra de la seva voluntat? Com diu ell, no només un problema de democràcia, és sobre tot un problema de realisme. ¿Com es podria imposar una cosa així a una societat com la catalana? Els espanyols -i el PSOE particularment- haurien d’entendre que la unitat de l’Espanya només és possible per les bones, haurien d’entendre que serà molt difícil –per no dir impossible- mantenir-la per les males. A la curta o a la llarga, Catalunya només seguirà a Espanya si els catalans així ho volen. Per això, Pérez Tapias rebla el clau quan diu: com més Espanya negui a Catalunya el dret de fer una consulta, més està posant en risc la seva unitat.

En el que sí crec que estarem completament d’acord és que, per tal que els catalans puguin decidir lliurement el futur estatus polític del seu país, cal que la consulta se celebri sense de pressions, manipulacions i amenaces. Ni d’una banda ni de l’altra. Es lamentable que des d’Espanya es faci servir, una i altra vegada, l’estratègia de la por i de l’amenaça. Però tampoc seria acceptable que el sistema mediàtic català –especialment els seus mitjans públics- acabés sent l’instrument d’una campanya d’adoctrinament i que ignoressin la indiscutible pluralitat de la societat catalana pel que fa l’eix nacional. Cal evitar com sigui tant una cosa com l’altra.

9. En relació a “l’antítesi” entre federalisme i independentisme, permet-me encara una darrera reflexió. Espero que no se t’escapi que “l’antítesi” principal del federalisme és el centralisme de la dreta espanyola i la seva manera d’entendre i interpretar l’actual Constitució. I la seva oposició a reformar-la en un sentit federal. Siguem seriosos: ¿quin és el principal obstacle per tal que la reforma federal de la Constitució que voldria el PSC tiri endavant? ¿L’independentisme català? ¿O la dreta espanyola? ¿Es ERC qui impedirà una reforma federal de la Constitució al Congrés? ¿Potser les CUP? ¿Potser CiU? Siguem seriosos! Es evident que el principal adversari de la reforma federal d’Espanya es diu PP. És evident que qui pot fer fracassar qualsevol intent de reforma federal de la Constitució és el partit d’Aznar, Mayor Oreja, Gallardón, Rajoy o Esperanza Aguirre. ¿I amb el partit al qual pertanyen aquests noms que ara cito votem resolucions que tenen a veure amb l’eix nacional als municipis de l’àrea metropolitana? ¿No et sembla una mica estrany? ¿No et cau la cara de vergonya, per fer servir la teva pròpia expressió? ¿No et sembla un exercici de masoquisme polític abraçar el teu propi botxí, tal com deia jo a l’entrevista?

10. Vaig acabant. En el penúltim paràgraf escrius: “M’agradaria també que ens aclarissis que vol dir això de l’escarni de l’independentisme. Si alguna proposta ha estat escarnida i se n’ha fet befa ha estat la del federalisme. Les hemeroteques en van plenes. Dit això, crec que seria un signe de bona salut democràtica i simplement civil que comencés a llevar-se la veda de la crítica a l’independentisme. Hauries de saber que molta gent que voldria participar-hi simplement no s’hi posa per por al control que s’exerceix sobre la societat civil. I tu que vas muntar Ciutadans pel Canvi saps perfectament que aquest control sobre la societat civil ve de lluny, de més de vint anys de governs nacionalistes.”

Crec que la crítica de l’independentisme és del tot legítima. No podria ser d’altra manera. La crítica és l’essència del debat en una societat democràtica. El que intentava dir en l’entrevista no era que l’independentisme no s’hagi de criticar. El que intentava explicar allà és que, quan un desfigura el seu rival en excés, al final se li acaba girant en contra. Perquè la gent té informació, té ulls a la cara, la gent pensa i parla. I si per competir amb els demés projectes polítics no tens més remei que deformar-los sistemàticament, és probable que el personal un dia acabi veient que allò que dius no es correspon ben bé amb la realitat. I aleshores perds tota credibilitat. Crec, sincerament, que caricaturitzar el rival de manera permanent és una mostra d’inseguretat. Quan un està segur del seu projecte no és condescendent amb els rivals, però tampoc no necessita tergiversar el seu projecte dia sí dia també.

Criticar el projecte independentista, tant com vulguis. Posar de manifest tots els seus riscos i tots els inconvenients i totes les dificultats que comporta, tan com vulguis. Ara bé, ¿realment creus que a Catalunya hi ha gaire gent que pensi que la independència seria la porta de tots els mals? Si no admetem el potencial que la independència té, els que quedarem fora de joc serem nosaltres. Si ens neguem a reconèixer les virtuts i l’atractiu de la independència, serem incapaços de bastir una alternativa federal realment competitiva, que tingui tantes virtuts i tant d’atractiu o més. Del que parlava jo en l’entrevista era precisament d’això: de la diferència entre un federalisme perdedor, trist, destinat al fracàs, i d’un federalisme atractiu, amb possibilitats de convèncer una majoria. Qui vulgui perdre abans de començar la partida, té tot el dret de fer-ho. Però jo, quan jugo un partit, prefereixo sortir a guanyar-lo.

Crec que la diferència que hi ha avui dins del socialisme català entre una i altra manera d’entendre el federalisme es deriva del fet que uns i altres partim de premisses diferents. Hi ha qui creu que la independència és senzillament impossible. Que Espanya no la permetrà per molta majoria que hi hagi a Catalunya, que la comunitat internacional no la reconeixerà mai, que els processos de secessió unilaterals estan, per definició, destinats al fracàs. En aquest cas, certament, no cal esforçar-se gaire. Amb un federalisme de tres al quarto –sense dret a decidir, sense plurinacionalitat, sense ordinalitat, sense res del que avui és rellevant per a una majoria de catalans- ja n’hi ha prou. ¿Perquè complicar-se la vida per construir un federalisme potent si, total, el partit ja està guanyat abans de començar? La feina ens la farà Madrid: ells ja s’encarregaran que la independència fracassi. I els federalistes, per tant, serem els únics que tindrem alguna cosa que oferir a una societat catalana que estarà summament frustrada i desorientada després d’un procés d’independència fallit. Proposem el que proposem, el país haurà de girar els ulls cap als socialistes, perquè no li quedarà cap altra alternativa. Aquest, em consta, és avui el full de ruta d’alguns “federalistes” del PSC.

No em reconec en aquest full de ruta. No m’agrada plantejar el combat en favor del federalisme en aquests termes. No vull que el partit me’l guanyi un altre (els poders centrals de l’Estat). No vull sortir a jugar un partit en que l’àrbitre, abans de començar, ja té previst expulsar l’altre equip del camp. No em sembla democràtic. Si al final Catalunya segueix vinculada a Espanya, si el futur de Catalunya acaba sent un pacte federal –o confederal, ara no entrem a discutir aquesta qüestió terminològica- amb la resta d’Espanya vull que sigui perquè els catalans així ho han decidit, perquè una majoria de catalans ho ha triat lliurement.

Però, a més, no estic en absolut d’acord amb la premissa, segons la qual la independència és “impossible”. I no ho estic per raons de rigor científic, no per motius ideològics. Crec que la història moderna i contemporània ens ofereix masses exemples de com la legalitat i la voluntat d’una societat han entrat en conflicte i de com la voluntat de la societat s’ha imposat a la legalitat. De fet, la història moderna i contemporània –no només d’Europa, sinó del conjunt del planeta- és en bona mesura la història de com el principi de legalitat ha estat desbordat per determinats processos socials, ja sigui en l’àmbit de la legalitat que regula el sistema polític, de la que regula els drets socials i econòmics, o de la que regula l’articulació territorial dels estats. ¿No et sembla poc “científic” donar per fet que la independència no es produirà mai, encara que una majoria qualificada de catalans la desitgés durant un període sostingut de temps? ¿Per tant, no et sembla poc intel·ligent –políticament parlant- muntar tota una estratègia política en base a una premissa que contradiu de manera bastant clara l’evidència històrica disponible?

En efecte, si canviem de premissa aleshores, de cop i volta, tot canvia. Si un creu que la independència “pot ser”, si un creu –i desitja- que la decisió depengui de la lliure voluntat dels catalans, aleshores amb un federalisme de tres al quarto ja no en té prou. En aquest cas, és imprescindible apostar per un federalisme “que ho tingui tot” –tot allò que la Catalunya, d’acord amb el seu present, el seu passat i el seu futur, es mereix de manera legítima-. I cal apostar per aquest federalisme siguin quines siguin les conseqüències –i, en el cas del PSC, digui el que digui el PSOE-. Davant d’una independència entesa com una possibilitat real, un federalisme que es deixi alguna cosa important pel camí –ja sigui el dret a decidir, el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, l’ordinalitat en el finançament o el respecte total per la llengua- no té gaire res a fer. ¿Suposo que tu, compromès amb el projecte federal com estàs, prefereixes un federalisme que triomfi que no pas un federalisme que fracassi, no?

11. Pel què fa a la teva afirmació segons la qual hi ha “molta gent que voldria participar en la crítica de l’independentisme que simplement no s’hi posa per por al control que s’exerceix sobre la societat civil”, sincerament, me’ls hauràs de presentar. No dubto que n’hi hagin. Però no crec que es tracti d’un fenomen massiu. No crec que la societat catalana sigui una societat amb més “por” a dir el que es pensa que qualsevol altra societat homologable de l’Europa occidental. Potser hi ha d’altres països a Europa on la gent se sent més lliure per dir el que pensa. Però segur que n’hi ha molts d’altres on “el control del poder polític sobre la societat civil” és notablement més fort que aquí. No crec que a Catalunya, avui, tinguem un problema de llibertat de pensament i de paraula; o almenys no sensiblement més greu que a la resta de democràcies del nostre entorn. Durant el franquisme sí, ¿però avui? Inclús tinc la sensació que les tertúlies polítiques dels mitjans de comunicació a Catalunya són, en general, més plurals que les tertúlies polítiques dels principals grups de comunicació de la resta d’Espanya. Imagino que aquesta sensació deu ser fàcil de confirmar o desmentir.

Conec la societat civil catalana, conec moltes de les seves entitats, conec la seva relació amb els poders públics, i em semblaria una mica exagerat dir que estem davant d’un sistema de control ideològic d’aquestes entitats. No nego –de fet, ho he viscut en directe- que des dels poders públics sovint es fa un exercici bastant penós de sectarisme ideològic. Es evident que els governs afavoreixen les entitats que comparteixen la seva línia ideològica i castiguen les que discrepen. I em sembla lamentable. Fins i tot, m’atreveixo a dir que la dreta -tant a Catalunya com a Espanya- ha excel·lit en aquest sectarisme més que no pas l’esquerra. Tot i que en l’esquerra no falten casos dels quals ens hauríem d’avergonyir. Que això passa, que els poders públics a Catalunya, com en d’altres societats del nostre entorn, sovint practiquen un sectarisme lamentable és innegable. Però d’aquí a concloure que avui, a Catalunya, la gent tingui “por” d’enfrontar-se al projecte ideològicament dominant… sincerament em sembla que és fer un gra massa. Jo em passo el dia sentit gent que explica les meravelles de la independència… però també em passo el dia sentint gent que n’explica tots els mals. I no em sembla que, aquests darrers, tinguin gaire por. ¿Tu no els has sentit? Potser el que passa és que no llegim ni escoltem els mateixos mitjans de comunicació. Potser la mala sort ha fet que darrerament només escoltis o llegeixis mitjans pro-independentistes. Potser jo tinc més sort que tu i és per això que em trobo opinions de tota mena, tant en públic com en privat.

12. Per acabar, ara sí, una darrera nota sobre l’ordinalitat. Escrius: “L’afirmació que fas que el principi d’ordinalitat és sagrat l’he trobat fins i tot graciosa. És pur llenguatge de l’adversari.” T’he de dir que aquestes frases m’han xocat una mica, no t’ho negaré. Perquè jo, després d’estudiar una miqueta el tema, tenia entès que allò propi del nacionalisme era la reivindicació del concert econòmic, com al País Basc. I que quan tens un sistema de concert, l’ordinalitat hi té poc a veure. Jo tenia entès que l’ordinalitat és un principi que té sentit, bàsicament, quan parlem de federalisme fiscal. Es més, tenia entès que l’ordinalitat és el principi que pot fer que, en un sistema de federalisme fiscal, la solidaritat entre comunitats sigui no es discuteixi dia sí dia també. Tenia entès que és, precisament, la manera de legitimar un federalisme fiscal que vol garantir la solidaritat entre territoris. Fins i tot tenia entès que l’ordinalitat havia quedat consagrada per la jurisprudència alemanya com un principi bàsic del seu sistema de finançament. I algú m’havia dit que la República Federal Alemanya era el país federal d’Europa per antonomàsia, això és, el model federal de referència per a tots aquells països–i molt particularment Espanya- interessats en avançar cap a un sistema federal de veritat.

Es més, crec que fins i tot al PSOE es pensaven que això de l’ordinalitat tenia alguna cosa a veure amb Alemanya i, per tant, amb el federalisme. Perquè en la cèlebre Declaració de Granada diu: “En lo que se refiere al modelo de financiación, sería aconsejable tomar como referencia el federalismo alemán, dado que la evolución del modelo LOFCA ha llevado a un sistema que, gravita en buena medida sobre unos impuestos comunes cuya recaudación se reparte entre ambos niveles de gobierno. También toma su referencia en la jurisprudencia constitucional alemana la precisión ratificada por el Tribunal Constitucional, de que la contribución interterritorial no coloque en “peor condición relativa de quien contribuye respecto a quien se beneficia” (punt 28.2). Això, per cert, ho diu en el punt immediatament posterior als dels “principios del sistema de financiación”, en el qual l’ordinalitat brilla per la seva absència. Però una cosa no treu l’altra. Pel PSOE, com pots veure per la cita que t’he transcrit, l’ordinalitat (sempre sense citar-la pel seu nom, això sí) és fonamentalment “un referència de la jurisprudència constitucional alemanya”. Una referència amb la qual, un cop llegit i rellegit aquest punt 28.2 unes quantes vegades, no se sap molt bé que s’ha de fer, tot sigui dit. Però, en tot cas, per al PSOE el model fiscal alemany –i, com a part fonamental d’aquest, l’ordinalitat- són elements característics del federalisme.

Però potser tens raó tu. Potser tant el PSOE com jo estem equivocats. Potser l’ordinalitat no té res a veure amb el federalisme ni és la manera de legitimar un sistema de federalisme fiscal que té com a principi la solidaritat interterritorial. Potser l’ordinalitat és, simplement, com tu dius, “pur llenguatge de l’adversari”. Interpreto que quan parles de l’adversari et refereixes al nacionalisme i a l’independentisme -als no federalistes, vaja-. Potser l’ordinalitat és una bandera del nacionalisme, tan o més que el propi concert, que fins ara ens pensàvem que era la veritable reivindicació fiscal del camp nacionalista. O potser la ordinalitat i el concert són les dues cares de la mateixa moneda, tot i que l’únic exemple que coneixem de concert –el basc- no ha tingut mai en compte l’ordinalitat ni res que se li assemblés.

Disculpa’m la ironia. No vol ser ofensiva. Però em semblava necessària per fer notar que a vegades, sense voler, es pot ser víctima d’una confusió que acaba sent políticament letal. ¿Com podem acabar creient que aquelles banderes que són legítimament nostres, dels federalistes, en realitat són banderes del que tu anomenes “l’adversari”? L’ordinalitat és un exemple evident d’això. Que quedi clar: es tracta d’una bandera fonamentalment nostra, dels federalistes, no dels nacionalistes. ¿Com podem anar regalant banderes a “l’adversari” així com així? ¿Tan sobrats anem de banderes, els federalistes, com per acabar pensant que les nostres banderes en realitat són “dels altres”?

Fins aquí les meves respostes. M’he allargat més del que hauria desitjat. Molt més, sens dubte, del que seria raonable. Però crec que en aquest debat -que avui tant ocupa i absorbeix la societat catalana- com més arguments millor. I com més clars i acuradament explicats, millor. El que he volgut, bàsicament, és “contestar els teus arguments amb arguments”, tal i com jo reclamava per a mi en l’entrevista. Si per aconseguir-ho m’he estès més enllà del que recomana el sentit de la mesura, et demano que ho entenguis com una mostra de respecte cap a les teves reflexions: he considerat que es mereixien una rèplica tan extensa com la que acabes de llegir. Sigui com sigui, espero que en cap cas hagis vist la més mínima intenció feridora ni ofensiva en les meves paraules. Han estat només un intent d’esvair, des de l’amistat i l’estima, l’estupefacció amb la qual començaves la teva carta.

Una forta abraçada, Toni

Entrevista d’Antoni Comín a El Punt Avui: “L’antiindependentisme arruïna el federalisme” (25.07.2013)

Rèplica de Xavier Roig a l’entrevista d’Antoni Comín: Amic Toni (25.07.2013)

Amic Xavier (I)

2013-08-28T23:13:00.002+02:00

Celebro que la meva entrevista a El Punt/Avui hagi suscitat la teva resposta (i celebro que en Quico t’hagi fet de “ventre de lloguer”, com diu ell). Com bé saps, debatre amb tu és per mi un exercici del tot estimulant. No ho dic amb segones. Intento, per tant, contestar els arguments que contraposes a les meves paraules publicades dijous 25.

1. Dius “les teves declaracions confirmen els pitjors auguris sobre la divisió d’aquest país”. Sincerament, jo entenc que l’entrevista va en la direcció contrària. Reclamo que els federalistes no fem antiindependentisme, de la mateixa manera que convido els independentistes a reconsiderar les virtuts del federalisme. Crec que això és tot el contrari de contribuir a la divisió del país. Estic convençut que entre federalistes (si som federalistes coherents) i independentistes hi ha punts en comú: el rebuig del statu quo i el compromís amb el dret a decidir. No veig per enlloc de quina manera una entrevista que subratlla els punts en comú entre aquests dos projectes pot “confirmar els pitjors auguris” sobre la divisió de Catalunya.

En tot cas, tal i com vaig declarar fa poc, si algú entén que el procés que està vivint avui el país obre una fossa entre el que alguns ja anomenen les “dues Catalunyes”, jo ja aviso d’entrada que tinc la intenció d’estar amb les dues. Es més, crec que hi ha massa gent avui al PSC que creu que per fer de pont entre Catalunya i Espanya s’ha de renunciar a fer de pont entre aquestes “dues Catalunyes”. I per això justifiquen que el PSC no s’assegui al Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) o que mostri el seu menyspreu al Concert per la Llibertat, o que voti amb el PP contra el PNDD a Barcelona, a Mollet, a L’Hospitalet o a Tarragona. Greu error! La realitat és justament la contrària: només si com capaços de fer de pont entre les “dues Catalunyes” seguirà havent-hi alguna possibilitat de fer de pont entre Catalunya i Espanya. Perquè de les “dues Catalunyes”, avui per avui, la que vol marxar és més forta i més majoritària que la vol quedar-se. Ho demostren les enquestes i els resultats electorals.

2. Dius també que “és ben trist que des d’una posició suposadament progressista apostem pel tan discutible eix nacional”. Primer un apunt personal: tinc pocs dubtes sobre el meu progressisme. Les meves eleccions a la vida han estat orientades, fonamentalment, pel compromís amb la justícia social: els meus estudis, els meus voluntariats, les meves militàncies en la política i en la societat civil. Dels centenars de pàgines que he escrit al llarg dels anys, potser un 80 % o un 90 % estan dedicades a repensar el socialisme, a la democràcia econòmica, a l’altra globalització possible, a la regeneració democràtica, etc. Es fàcil de comprovar. Explico això per aclarir que dono per fet que el “suposadament” de la teva frase no es refereix a mi.

Anant al que comentes, no veig que hi hagi cap incompatibilitat, a priori, entre els dos eixos: el social i el nacional. Per tant, soc dels que crec que no té sentit parlar de “prioritzar” un eix per davant de l’altre. Crec que la societat catalana és com és i que això fa que tots dos eixos siguin “reals” i igual d’importants, perquè són una conseqüència inevitable de la nostra realitat social i històrica. No crec que l’eix nacional sigui “discutible”, com tu dius, ni que sigui un invent de les elits conservadores, com pensa algú. Negar l’eix nacional, considerar-lo artificiós, em sembla un error exactament igual de greu que negar l’eix dreta-esquerra. M’he passat la vida combatent aquella idea de molta gent de CiU (i que en Mas repeteix sovint, per cert… o al menys ho feia quan jo era diputat i ell cap de l’oposició) segons la qual la divisió entre dreta i esquerra és “vella política”, és una cosa del passat, és cosa de gent nostàlgica que encara viu amb els esquemes del segle XX (entre els quals se suposa que m’he de comptar) i que no entén que el món ha canviat… Oi que és absurd negar l’eix esquerra-dreta en una societat capitalista? Doncs igual d’absurd és negar l’eix nacional en el cas de Catalunya.

Per cert, ja que parlem dels dos eixos: si fas un creuament entre tots dos, amb les enquestes i els resultats de les darreres eleccions a la mà tot sembla indicar que el % d’independentistes entre els ciutadans que voten o es diuen d’esquerra o de centre-esquerra és més alt que el % d’independentistes entre els ciutadans que voten o es declaren de dreta o centre dreta.

En síntesi, no “aposto” per l’eix nacional: l’eix nacional, simplement, forma part de la nostra realitat, ens agradi o no. En tot cas, admeto que la meva entrevista d’El Punt/Avui només parlava de la qüestió nacional: però és que, en aquesta ocasió, aquest era el tema de l’entrevista! Saps prou bé que acostumo a dedicar les meves intervencions als mitjans de comunicació tant o més a les qüestions socials i econòmiques que a la “qüestió nacional”.

3. Dit això, podria estar d’acord amb tu quan dius “és ben trist que des d’una posició suposadament progressista apostem pel tan discutible eix nacional”, si amb això vols dir que el nom de l’eix nacional no podem trair els nostres ideals com a progressistes. Si vols dir això, totalment d’acord. El problema és que el PSC està abandonant la seva identitat progressista en nom de l’eix nacional exactament en el sentit contrari que tu denuncies. Em preocupa extremadament que el PSC vagi fent votacions conjuntes amb el PP i amb PxC en un i altre municipi de l’àrea metropolitana (en més d’un, més de dos i més de tres). ¿Per tal de fer un front comú en contra de l’independentisme, acabem votant amb la dreta? Això sí que és posar l’eix nacional per davant de l’eix dreta-esquerra! Això és entrar en conflicte amb nosaltres mateixos en tots dos eixos: en l’eix nacional és donar a entendre una posició més aviat pro-statu quo que no pas federal, cosa no gens coherent amb el discurs teòricament federalista del PSC; i, a més, ho fem al preu de pactar amb partits que estan en les nostres antípodes en l’eix dreta-esquerra.

Aquells que diuen que el PSC no ha d’estar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir (cosa que em sembla un error garrafal, a més d’un incompliment obert i evident del programa electoral del PSC) i diuen que no hi ha de ser per no asseure’s en una taula plena d’independentistes s’haurien d’aplicar el cuento: menys encara et pots asseure en una taula plena de centralistes, i menys encara si a sobre són de dretes. Al menys, molts dels integrants del Pacte Nacional són fonamentalment d’esquerres. ¿Millor un centralista, encara que sigui de dretes, que un independentista encara que sigui d’esquerres?

4. Dius “això del dret a decidir és un slogan imbatible però de dret no en té res”. Estaràs d’acord amb mi que aquesta és, com a mínim, una afirmació arriscada. Perquè el debat sobre el dret d’autodeterminació –això és el que vol dir el “dret a decidir”- és un debat tan complex com controvertit. Hi ha qui considera que, amb la llei internacional a la mà, és un dret restringit només a les ex-colònies. I hi ha qui –sobre tot a partir de la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre Kosovo- considera que el dret internacional públic ha legitimat el dret d’autodeterminació en base exclusivament al principi democràtic, i no només al principi d’alliberament anti-colonial, com passava fins ara. En aquest cas, el mateix dret internacional públic hauria de reconèixer aquest dret per al cas de Catalunya. En qualsevol cas, estem davant d’un debat profund i abrandat. No crec que dir que el dret d’autodeterminació “de dret no en té res” serveixi gaire per clarificar l’assumpte.

Crec que és molt més aclaridor mirar què passa a nivell internacional i veurem dos tipus de països. Veurem que hi ha molts estats que, tot i ser plurinacionals, neguen el dret a la secessió a tots els seus territoris. Però veurem que n’hi ha d’altres que no ho fan. Veurem el cas del Regne Unit, que permetrà que Escòcia faci un referèndum d’aquí a poc més d’un any, la pregunta del qual serà “Escòcia hauria de ser un país independent?”. I veurem també el cas del Canadà. Estic segur que no desconeixes la frase de Stéphane Dion, el pare de la llei de claredat canadenca, segons la qual “al Canadà la secessió no és un dret reconegut a la Constitució, però és una possibilitat”. Dion explica de manera eloqüent que per als canadencs la unitat del país és un bé tan preuat que entenen que no es pot construir sobre la imposició, sinó sobre l’acord lliure de les parts. A mi, sincerament, em semblen més interessants, més democràtics, més de futur aquest segon tipus de paises que no els altres. ¿I a tu?

En definitiva, soc dels que crec que Catalunya és un poble que té dret a l’autodeterminació. Sovint m’he preguntat: ¿quin és el principi que ha legitimat la relació entre Catalunya i Espanya durant aquests darrers trenta anys? ¿Catalunya estava dins d’Espanya perquè així ho manava la Constitució? ¿O Catalunya estava “dins” de la Constitució perquè així ho manaven els catalans? Vull pensar que la resposta correcta és la segona, vull pensar que explica molt millor el sentit profund del pacte constitucional que no pas la primera.

5. Continues aquesta crítica del dret a decidir dient: “Una cosa és que per raons de pragmatisme s’hagi de fer veure que no ens hi oposem perquè fa temps que les forces d’esquerra han perdut la iniciativa. Però fa caure la cara de vergonya que des d’un posició diguem-ne socialista es donin lliçons sobre el dret a decidir en un país on hem estat decidint en una elecció rere l’altre durant més de trenta anys.” Són les frases que m’han sorprès més de tota la teva carta. No vull deduir, de la primera frase, que hi hagi federalistes a Catalunya que “fan veure” que estan a favor d’una cosa –el dret a decidir- de la qual en veritat estan en contra. Es pot ser federalista i estar a favor del dret a decidir; i es pot ser federalista i estar en contra. El que és inadmissible és estar-hi en contra i “fer veure” que s’hi està a favor. Això sí que hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol que tingui un mínim sentit de la integritat política.

En relació amb això, no em vull creure que el PSC hagi posat al seu programa una cosa en la qual no creu. De fet, fa temps que em preocupa veure que al PSC hi ha gent que dona la sensació que està incòmoda amb el seu propi programa electoral, quan aquesta parla de consulta legal i acordada. És a dir, quan parla de dret a decidir. ¿No serà que, si jutgem les posicions de cadascú a partir del programa electoral, els suposats “crítics” som en veritat els “ortodoxes”, els que ens creiem el programa, i els suposats “oficialistes” són, masses vegades, els veritables “dissidents”? Veig massa gent al PSC intentant diluir, desnaturalitzar o tergiversar el compromís del programa amb el dret a decidir, mirant com fer-ho per “desandar el camino andado”. Però un programa electoral és un contracte entre un partit polític i la ciutadania, i els contractes entre representants i representats haurien de ser poc menys que sagrats. ¿Quina credibilitat tindria un partit polític si, en un dels punts principals del programa, acabés fent allò de “donde dije digo digo Diego”? Si el PSC s’acabés desdient d’un compromís electoral com aquest estaria cometent un frau d’unes dimensions colossals. I jo no contribuiré a que el PSC cometi un frau així de gran. Al contrari, faré tot el que pugui per evitar-ho.

6. Sobre això de que som un país “on hem estat decidint en una elecció rere l’altre durant més de trenta anys” deixa’m que et faci una consideració. Crec que no és el mateix votar per triar un govern estatal, autonòmic o municipal –això és el que hem estat elegint durant trenta anys- que votar per decidir el status jurídic que vols per la teva nació. No dic que una cosa sigui molt important i l’altra no ho sigui gens, ara no entro en això. Dic simplement que es tracta de coses sensiblement diferents. Des del meu punt de vista, hi ha dues posicions que són igual de reduccionistes en relació amb aquesta qüestió. La primera: aquella que diu que fins ara els catalans no hem decidit res, perquè com que no hem pogut exercir el dret d’autodeterminació, les eleccions que hem fet fins ara no tenen cap valor. Aquesta visió em sembla, senzillament, tant falsa com ridícula. ¿Qui pot negar el valor d’haver triat que els nostres governs –tant a Catalunya com a Espanya- fossin més de dretes o més d’esquerres, més centralistes o més autonomistes, més compromesos amb els drets civils o menys? La segona posició: aquella que diu que com que fins ara els catalans hem pogut expressar la nostra voluntat democràticament en les eleccions autonòmiques, municipals o generals, això en sí mateix ja ve a ser una forma d’autodeterminar-se i que, per tant, el dret a decidir s’exerceix de manera reiterada des de fa trenta anys. Aquesta posició, sincerament, em sembla tant falsa i tant ridícula com l’anterior. ¿Qui pot negar la diferència entre triar una majoria de govern i triar el status polític del teu país? Crec que no cal haver estudiat dret constitucional ni ciència política per entendre-ho.

7. Dius també –i crec que és un dels arguments centrals de la teva resposta- que el federalisme i la independència “són perfectament antitètics i es basen en valors oposats. No vull ara allargar-me però sí que et dic que la teva afirmació és d’una frivolitat extraordinària.” Com ja t’he dit abans, crec bastant indiscutible que entre els federalistes catalans i els independentistes catalans hi ha dos clarament punts en comú: el rebuig del statu quo i el compromís amb el dret a decidir. El federalisme que jo defenso -i el que crec que tots els socialistes catalans hauríem de defensar- és diferent de la independència, però encara està més allunyat de l’actual statu quo constitucional. Segons aquest federalisme, Catalunya hauria de tenir competències plenes en una quantitat important de matèries –començant per la llengua i l’educació-, hauria de tenir un dèficit fiscal que fos com a màxim la meitat de l’actual, hauria de tenir una agència tributària que recaptés tots els impostos, hauria de tenir un poder judicial que fos la darrera instància en totes les jurisdiccions, hauria de tenir la possibilitat de construir autònomament les seves relacions exteriors, hauria de tenir selecció pròpia en les competicions internacionals i hauria de tenir unes quantes coses més que ara no dic per no allargar-me. I, sobre tot, hauria de tenir el dret d’autodeterminació permanentment reconegut per part de la resta d’Espanya. ¿A què s’assembla més tot això? ¿A una Catalunya independent? ¿O a la situació competencial en la qual ha quedat Catalunya després de la sentència del TC sobre l’Estatut?

Sí, amic Xavier, no és només que el nostre federalisme no s’ha de conformar amb el statu quo constitucional –perquè aleshores no seria federalisme-, sinó que no pot assemblar-s’hi gens ni mica. Em passo el dia veient dirigents socialistes explicant les diferències –les antítesis- entre el federalisme i la independència. I en canvi no veig quasi mai dirigents socialistes explicant les diferències entre el federalisme i l’actual statu quo. Més aviat, a la que em descuido, me’ls trobo explicant les similituds entre un i altre, les seves continuïtats. La Declaració de Granada és el millor exemple d’això que et dic. ¿Així com volem entusiasmar a ningú a Catalunya? ¿Què estem proposant? ¿Un canvi lampedusià? ¿Canviar alguna cosa per tal que, a la pràctica, res no canvïi?

Dir que el federalisme i la independència tenen similituds pot ser xocant, pot semblar transgressor, però és l’única manera de convertir el federalisme en un projecte, en el sentit etimològic de la paraula: un “pro-jecte”, que serveixi per llançar-nos (jacere en llatí és llançar) cap endavant (pro, prefix que significa endavant). Es l’única manera que ningú acabi pensant que el federalisme és, simplement, una versió una mica milloradeta del que tenim avui. Perquè així no anirem enlloc. Es l’única manera que puguem demostrar que el federalisme també pretén donar una resposta plena –tan plena com la independència- als drets i als anhels que els catalans tenen com a poble i als drets que els catalans tenen com a ciutadans.

Continua a Amic Xavier (II)

Mai tant com en aquests set anys

2010-10-22T12:23:00.001+02:00

(Article publicat a la revista del PSC de Teià)

Totes les dades que donaré a continuació demostren que mai, des del govern de la Generalitat, mai des que Catalunya va recuperar les seves institucions democràtiques l’any 1980, s’havia fet tant en tan poc temps. Mai tant com ara.

Els historiadors del futur

M’atreveixo a fer un pronòstic. Quan els historiadors de la Catalunya contemporània, d’aquí a 50 o a 100 anys, des de la neutralitat i l’objectivitat que proporciona la distància temporal, estudiïn els governs de la Generalitat restaurada, aquells que han conduit el país en les primeres dècades de la nostra democràcia, arribaran a una conclusió fàcil de consensuar: la intensitat del reformisme que ha caracteritzat el període que va del 2003 al 2010, els 7 anys dels govern catalanista i d’esquerres, ha estat la més alta que ha conegut fins ara el país. La velocitat, la quantitat i la qualitat de la nostra activitat reformadora no té comparació amb cap etapa anterior. Mai tantes reformes, inclús en plena crisi. Les dades, insisteixo, tossudes, ho demostren.

Proposo un breu exercici de memòria. Pensem una actuació destacada –o un parell o tres- de cadascuna de les conselleries del Govern d’Entesa i de Progrés que ha conduit el país durant els darrers 4 anys:

Conselleria d’Economia: nou acord de finançament, el millor de llarg del qual ha disposat mai la Generalitat, i segon Acord Estratègic per la Competitivitat i la Cohesió de l’Economia Catalana, és a dir, l’acord entre govern, patronal i sindicats per impulsar el canvi decidit del nostre model productiu; reforma de l’impost de successions –ara només paguen els rics-.

Conselleria d’Educació: 5 nous mestres cada dia i 2 noves escoles cada setmana, durant 4 anys; nova Llei d’Educació de Catalunya, que té com a principal objectiu la lluita contra el fracàs escolar, un dels principals problemes del nostre país, i que entre d’altres coses ha de servir perquè els centres públics tinguin més autonomia, més projecte propi, més direcció –que siguin vaixells amb capità- i més qualitat.

Conselleria de Salut: inauguració del nou hospital de Sant Pau; inauguració del nou hospital Moisès Broggi al Baix Llobregat; 2 nous metges cada dia i un nou CAP cada quinze dies, durant 4 anys, per al nostre sistema públic de salut; lideratge absolut en recerca sanitària -4 dels 5 centres espanyols de referència internacional són catalans-.

Conselleria de Justícia: inauguració de la nova Ciutat de la Justícia i de 4 nous Palaus de Justícia cada any, que són el símbol de la modernització –administrativa, tecnològica, en l’atenció als ciutadans, etc.- dels nostre sistema judicial; 3 noves presons que, entre d’altres coses, han contribuït a multiplicar per 2 el número de presos en procés de reinserció social.

Conselleria d’Acció Social i Ciutadania: aprovació de la Llei de Serveis Socials, per primera vegada a Catalunya; desplegament de la Llei de Prestacions Socials de Caràcter Econòmic, que ha permès que desde l’any 2010 més de 100.000 pensionistes del nostre país superin el llindar de la pobresa; 130.000 catalans ja es beneficien de la Llei de dependència; nova Llei d’Acollida per a la Immigració.

Conselleria de Treball: baixada en un 40% dels accidents mortals de treball, entre el 2003 i el 2010; reforma del PIRMI per tal que les persones aturades sense subsidi -sense ingressos- no hagin d’esperar quasi un any per poder accedir a la prestació, com fins ara, sinó només uns pocs mesos.

Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa: Pacte Nacional per a la Recerca per millorar molt més encara la nostra R+D+i, tot i que Catalunya ja produeix avui un 25% de tota la recerca de l’Estat-; inauguració del sincrtotró Alba, la instal·lació científica més important de la Península.

Conselleria d’Agricultura: inauguració del Canal Sagarra-Garrigues, que feia dècades que estava promès i planificat, i que ha de servir per donar un impuls decisiu a l’agricultura de les Terres de Ponent; el 2010 s’han posat en marxa el doble d’hectàrees de regadiu que l’any 2003; a més, el 2010 s’han modernitzat el doble d’hectàrees de regadiu que l’any 2003.

Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació: cada any més biblioteques -el 2004 se’n van fer 3 i el 2010 se’n van inaugurar 24-; Llei del Consell de les Arts, que entre d’altres coses permetrà una gestió independent i no clientelar de les subvencions públiques al món de la cultura.

Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques: actuacions com l’aeroport de Lleida Alguaire, el desdoblament de l’autopista de Tarragona i de l’autopista de Girona, l’autovia de Berga, per posar només alguns exemples, posen les infraestructures al servei de l’equilibri territorial del país; construcció de la Línia 9 del metro, la més llarga d¡Europa, que dotarà a Barcelona del sistema de metro que mereix com a gran capital metropolitana.

Conselleria de Medi Ambient i Habitatge: dessaladora d’El Prat, la més gran d’Europa, que garanteix per primera vegada en la història del nostre país que tots els catalans tenen l’aigua garantida encara que estiguem en situació de sequera perllongada; en set anys, hem multiplicat per 9 la potència eòlica instal·lada; noves polítiques d’habitatge –en el marc de la nova Llei de l’Habitatge- que, en set anys, han permès doblar el número d’habitatges de protecció social que s’inicien cada any i han permès multiplicar per 60 el número de catalans que reben un ajut per pagar el lloguer.

Conselleria d’Interior: s’ha completat el desplegament dels mossos d’esquadra a la totalitat del territori català, de manera que s’han incorporat 3 nous mossos cada dia, durant 4 anys, per garantir la seguretat de tots; en set anys, s’han reduït en un 45% dels morts en accidents de trànsit.

Conselleria de Governació: en set anys, s’han triplicat els recursos econòmics dedicats al món local i s’ha multiplicat també per tres els diners del Pla Únic d’Obres i Serveis per als ajuntaments, que paga la Generalitat.

Conselleria de la Vicepresidència: en sis anys, s’han multiplicat més que per 2 els diners que la Generalitat dedica a la cooperació per al desenvolupament i a l’ajuda humanitària, de 25 milions d’euros el 2003 a 60 milions d’euros el 2009, tot i la crisi; reforçament de la presència exterior de la Generalitat, gràcies a les noves Oficines d’Acció Exterior a Nova York, Alemanya, etc.; en set anys, s’han multiplicat per dos els diners dedicats a la política lingüística i la protecció del català.

On ens porten aquestes reformes?

Tanmateix, el més important d’aquestes reformes no és que siguin moltes, que siguin bones o que s’hagin fet a una velocitat fins ara desconeguda. El què compta, el què importa, el què ens interessa és saber en quina direcció van: a quin destí porten el país. I el destí està clar: un país uns serveis públics més forts per fer un país més just, més igualitari, més cohesionat socialment; un país amb una economia més dinàmica, més competitiva, que ens permeti garantir la prosperitat que necessitem, entre d’altres coses, per pagar el nostre Estat del benestar i que ens permeti proporcionar el màxim de treball de la màxima qualitat al màxim nombre dels nostres ciutadans; un país amb més autogovern i amb més capacitat per fer respectar la seva identitat nacional; un país territorialment molt més equilibrat, on convisquin de manera intel·ligent infraestructures modernes i la preservació del nostre medi ambient.

Si el balanç de l’acció de govern, vistes les reformes, vista la meta a la qual aquestes reformes condueixen, es tan brillant com les dades indiquen, ¿per què l’estat d’ànim de la Catalunya progressista, aquella que es correspon amb la majoria social i que ens ha donat la majoria electoral en els darrers anys, no sembla correspondre-s’hi?

Tres “enemics” poderosos

Sens dubte, hi ha hagut “poderosos enemics” –perdoneu per la metàfora- que han dificultat, per no dir tapat, aquesta intensa acció reformadora. El primer de tots, la crisi econòmica, que ha disparat l’atur al 20%; una crisi que com sabem és mundial, la més grau dels últims 80 anys, i que te el seu origen en el sistema financer internacional, tot i que a casa nostra té uns efectes més profunds a causa de la dramàtica bombolla immobiliària dels darrers anys. El segon, la batalla de l’Estatut davant del Tribunal Constitucional, que ha decebut profundament tots aquells que confiaven en una evolució federal d’Espanya. El tercer, les discrepàncies públiques dels socis del “tripartit”, que sovint no ha estat capaç de comportar-se amb la coherència estratègica que les seves mateixes bases electorals i l’opinió pública esperaven.

La solució de la crisi financera mundial no depèn fonamentalment de nosaltres, tot i que el govern català ha estat dels més actius a l’hora de lluitar contra els efectes de la crisi –tant socials com pel finançament de les empreses- i a l’hora posar les bases per sortir de la crisi amb una economia més forta. La solució a la resistència d’Espanya contra l’avenç del federalisme depèn només parcialment de nosaltres i, sens dubte, ens queda molta feina a fer per convertir l’esquerra espanyola en un aliat convençut en aquesta batalla. La solució a la insuficient cohesió interna del govern sí que depenia fonamentalment de nosaltres i, tot i que s’ha millorat respecte la legislatura anterior, probablement no hem assolit l’òptim que esperaven els ciutadans, començant per aquells que ens han donat el seu suport.

Respecte d’aquesta qüestió, tanmateix, crec que convé un darrer comentari: l’experiència del tripartit demostra que la cultura política del nostre país encara no està prou madura com per entendre i assumir els governs de coalició, tot i que paradoxalment Catalunya ara i en el futur tindrà, cada vegada amb més probabilitat, serà, governs de coalició, no de majoria absoluta. Que s’entengui bé: crec que aquest dèficit de “cultura de coalició” afecta tant als partits com als ciutadans. Els partits, perquè ventilen les seves discrepàncies en públic de manera clarament excessiva; els ciutadans, perquè viuen de manera molt negativa qualsevol discrepància entre els partits de govern, quan un cert grau de discrepància hauria de ser tolerada com una mostra de pluralitat i no només penalitzada com una falta de coherència.

Qui volem que governi la sortida de la crisi?

La legislatura s’acaba. El país, tot i la crisi, tot i la tramitació accidentada de l’Estatut, ha avançat i molt. ¿Quins no haurien estat els estralls que hauria fet la crisi, en la convivència social del nostre país, si no hagués esclatat quan el país era governat per l’esquerra? No ho vull ni pensar. ¿Si no haguéssim estat en un procés de reforçament dels nostres serveis públics i d’integració dels nostres immigrants, de modernització de les nostres infraestructures i de la nostra economia? No ho vull ni pensar.

Per això, tampoc vull ni pensar que la sortida de la crisi no la farà un govern de progrés. Un govern d’esquerres, catalanista i amb el socialisme com a força central. Un govern capaç d’assegurar-se que quan la nostra economia es reactivi plenament, quan la locomotora torni a arrencar, cap vagó es queda aturat a l’estació. Capaç d’assegurar que les “víctimes de la crisi” no es converteixin també en els “oblidats de la recuperació”. Evitar això, només ho pot fer un govern progressista, socialista, d’esquerres. Si jo fos un aturat, una persona en situació de risc d’exclusió, tindria molt clar quin govern prefereixo per al meu país per als propers anys.

I la millor prova que la sortida de la crisi amb els socialistes al capdavant del govern serà diferent, és l’obra feta els darrers 4 anys, els darrers 7 anys. Comparin. Comparin el què han fet els governs d’esquerres i el què van fer els governs conservadors. Rellegeixin, comprovin, repassin les dades –i són només alguns exemples, potser els més destacats- de l’obra de govern que he recordat més amunt. I podran imaginar quina Catalunya tindrem si l’impuls reformista segueix viu, si les polítiques progressistes segueixen endavant. I quina serà la Catalunya que ens espera si tot això s’atura.

¡Alerta con la consolidación fiscal!

2010-07-26T18:21:00.004+02:00

El Ciervo, julio-agosto 2010

Traumático mes, el de junio del 2010, para el presidente Zapatero y el país que éste gobierna. Dos medidas han cambiado drásticamente el curso de la salida española de la crisis: el recorte del gasto público para garantizar la consolidación fiscal el año 2013, tal como nos exige Europa, y la reforma laboral. Giro copernicano de un presidente del gobierno que había navegado dos años al grito de “¡Ni un recorte social!”. ¿Por qué este cambio de rumbo?

Hace dos años, todos nos volvimos keynesianos, FMI incluido, y activamos poderosos estímulos fiscales que, junto a los estabilizadores automáticos (subsidio de paro, caída de impuestos, etc.), permitieron que la crisis financiera no se tradujese en una prolongada depresión mundial comparable a la de los años treinta. Todos fue todos: Estados Unidos, Europa, China, los países latinoamericanos, etc. Hoy algunos, no todos, han abandonado el keynesianismo y, presionados por los mercados financieros, han emprendido una cruzada contra su desbocado déficit público. En Europa, los gobiernos vienen a decir lo siguiente: ahora que lo peor de la crisis ya ha pasado, ha llegado la hora de reducir este insostenible desequilibrio fiscal que la propia crisis provocó. Las cuentas de los Estados han sido apaleadas por la crisis, pero parece que los Estados no tienen más remedio que curarse ellos solos las magulladuras.

¿Qué buscan los gobiernos europeos? Muy sencillo: tienen unas deudas impresionantes con los mercados financieros, es decir, con el capital -o, por decirlo claramente, con aquellos que con su irresponsabilidad provocaron la crisis-. Para devolver lo que se debe, hay que gastar menos dinero en nuestros gastos habituales –en políticas sociales, en sueldos del sector público, etc.- y reservarlo para pagar nuestros acreedores. Si siguiéramos con déficits abultados muchos años más, los mercados financieros dejarían de prestarnos el dinero a un precio asumible, porque dejarían de creer en nuestra capacidad para devolverlo. Y, no lo olvidemos, cuando el Estado tiene déficit –más gastos comprometidos que ingresos asegurados via impuestos- la triste verdad es que necesita que alguien le preste dinero para financiarlo.

Stiglitz, Krugman y unos cuantos más, todos ellos gente seria, nos avisan: ¡alerta con la consolidación fiscal, no sea que vaya a provocar una recaída en la crisis! Hay que escucharlos atentamente. Los ajustes fiscales (recortes de gasto, subidas impuestos, etc.) pueden enfriar el consumo de las familias. Esto puede frenar la todavía débil –muy débil- recuperación del crecimiento económico. De hecho, los propios gobiernos han admitido que los ajustes van a reducir el crecimiento previsto para el año que viene –en medio punto en el caso de España-. Si la ralentización del crecimiento acaba disminuyendo la propia recaudación del Estado, el ajuste habrá sido “el negocio de Pedro y las cabras”: habrá menos gastos pero también menos ingresos. Desde el punto de vista del déficit estaremos igual, pero desde el punto de vista social estaremos peor.

Así, los mercados financieros y los “halcones del déficit” nos habrían arrastrado a la peor de las estrategias, también para ellos.

¿No hay otras maneras de capear el desequilibrio fiscal? Miremos los EE.UU: Obama bien que mantiene sus políticas keynesianas de estímulo, sin reparar mucho en el déficit. Pero ¡ay! su moneda tiene detrás un gobierno que aleja el miedo de la suspensión de pagos y por esto, aunque los EE.UU. disparen su deuda, los mercados financieros no se atreven con el dólar como sí se atreven con el euro. Lo que Obama puede, probablemente los países de la UE hoy no lo pueden, mientras el euro no tenga un verdadero gobierno europeo detrás.

Sin embargo, todavía hay otra alternativa, muy clara: ponerle impuestos al capital. ¿Si en los mercados financieros está el dinero, por qué, en vez de pedirlo prestado en forma de deuda pública, no lo tomamos en forma de impuestos? Parece que, tímida, muy tímidamente, los gobiernos europeos empiezan a transitar por este camino.

El conte dels senyors de les nostres vides

2010-07-02T20:41:00.001+02:00

Hi havia una vegada uns sistema econòmic a Europa, anomenat capitalista, en el qual tothom pensava que els mercats financers complien aquella funció per a la qual estaven socialment legitimats: proporcionar finançament a les empreses per tal que aquestes generin riquesa i creïn ocupació. Mentre l’economia dels països prosperava, el PIB creixia, l’atur disminuïa, els ingressos dels Estats augmentaven fins al punt d’entrar en superàvit (en el cas d’Espanya), ningú parava atenció sobre la veritable naturalesa d’aquests mercats financers. I per tant, ningú sentia la necessitat de controlar-los, regular-los i obligar-los a fer-los allò que suposadament els toca.

Un bon dia, els mercats financers van mostrar la seva veritable cara: durant anys havien estat alimentant de manera irresponsable una gegantina bombolla especulativa que es va punxar de manera estrepitosa i, a conseqüència de la qual, el sistema capitalista (mundial) va caure precipitadament en la crisi financera més intensa des del crack financer del 29, aquell que va obrir les portes a l’empobriment massiu de les classes mitjanes i l’adveniment del feixisme.

La crisi financera es va convertir ràpidament, com no podia ser d’una altra manera, en una crisi econòmica. Com que els mercats financers es basen en la confiança, els bancs van deixar de prestar-se diners entre ells i van deixar de prestar diners a les empreses. Per evitar que la crisi econòmica es convertís en un cataclisma –per evitar que la recessió es convertís en depressió- els Estats van reaccionar amb celeritat i esperit keynesià, com no podia ser d’altra manera. Van rescatar els bancs perquè no fessin fallida, prestant-los carretades de milions d’euros que no en tots els casos està assegurat que seran retornats; van implementar estímuls fiscals per activar el consum de les famílies, etc. Amb la crisi, els ingressos dels Estats via impostos es va desplomar (menys treballadors vol dir menys d’IRPF, menys consum vol dir menys ingressos per IVA, menys empreses vol dir menys Impost de Societats, etc.) i al mateix temps la seva despesa social es va disparar (fonamentalment, per la factura en subsidis d’atur).

En aquesta situació, no és d’estranyar que països com Espanya, que fins poc abans de la crisi tenien uns comptes de l’Estat perfectament sanejats, caiguessin en dèficits públics aterradors, en molts casos de més del 10 % del PIB. Com finançarem aquest dèficit? -es preguntaven els governs-. No hi ha altra solució –es contestaven ells mateixos- que acudir als propis mercats financers que en el seu moment van provocar la crisi, a aquells bancs als quals hem rescatat, i demanar-los que ens prestin diners per pagar les nostres despeses públiques. Així, els governs van emetre títols de deute públic –és a dir, van demanar un préstec als bancs- per finançar el seu dèficit.

Tanmateix, els mercats financers van decidir que aquests governs que els demanaven diners (per pagar pensions, subsidis d’atur, escoles o carreters) eren poc fiables. Si el seu dèficit era tan gran, el seu deute públic creixeria de manera accelerada. Si el seu deute creixia tan, no era segur que, arribat el moment de tornar els diners, poguessin fer-ho. ¿I si aquests països s’endeutaven més del què eren capaços d’assumir i, al final, acabaven fent suspensió de pagaments?

Per això, els mercats financers van decidir que deixar diners a aquests països era molt i molt arriscat. I ven decidir també que, d’acord amb la seva lògica habitual, calia cobrar per aquest risc. Com més alt és el risc, més alts han de ser els interessos que han de pagar Estats per poder col•locar els seus títols de deute públic –es van dir els mercats financers-. I, dit i fet, els interessos del deute públic de països com Grècia, o Portugal, o Espanya, per dir-ne només alguns, van començar a escalar acceleradament.

D’aquesta manera, aquests països veien com el què havia de ser una solució al seu dèficit públic –emetre títols de deute públic- s’acabava convertint en una sangria insostenible per a la seva hisenda. I els mercats financers veien com els problemes fiscals dels mateixos governs que els havien rescatat es convertien en un suculent negoci per a ells: com pitjor pinta feien els països, com més greu era el seu dèficit, més alts eren els interessos del seu deute públic i més negoci farien els inversors que compren aquest deute.

A més, els mercats financers també feien una cosa una mica estranya que s’anomena “operacions a curt o al descobert”, que consisteix en fer beneficis a compte d’un actiu que perd valor. La cosa anava, més o menys, així: un inversor demana una acció d’una empresa al seu propietari i, a canvi d’una petita prima, promet tornar-li al cap de poc, normalment al cap de tres dies. Posem que el dilluns la ven per 10 $. Si l’empresa té problemes i l’acció perd valor, la recompra el dijous per 8 $ i la torna. Pel camí, ha fet 2 $ de benefici, sense haver creat el més mínim bri de riquesa.

El més estrany de tot és que els mercats financers feien aquest tipus d’ “operacions al descobert” no només amb les accions de les empreses, sinó també amb els títols de deute públic dels països. Com ho feien? Molt senzill. Si l’economia i el dèficit públic d’un país van malament, no només hauran de pagar altíssims interessos per poder col•locar els seus nous títols de deute públic en els mercats financers. A més, el preu dels títols que havien emès en el passat i que es compren i venen en els mercats financers caurà de manera accelerada (poca gent els voldrà comprar i molts voldran treure-se’ls de sobre).

Aquest escenari, per als inversors que fan diners a base d’“operacions al descobert” és realment suculent: si venen deute públic per 4 euros, el preu d’aquest deute s’enfonsa i, gràcies a això, el poden recomprar a 2 euros... faran un gran negoci! Per això, per als mercats financers que estan acostumats a les “operacions al descobert” la desgràcia fiscal dels països és una font immillorable de beneficis. Per exemple, el dèficit públic del govern grec servia a la vegada, i en el mateix moment, per a aquestes dues coses: servia per presagiar sacrificis importants per a la seva població i servia perquè els inversors que especulaven a base d’“operacions al descobert” fessin immensos beneficis amb el deute públic grec, que no parava de perdre valor. Una coincidència realment bonica!

Davant d’aquesta situació, els governs van fer l’únic que podien fer: començar a retallar la seva despesa pública per reduir el seu dèficit públic. Se suposa que només així podien “calmar” els mercats financers. Se suposa que només així podien convèncer-los que el seu deute no era tan arriscat. Se suposa que només així podien esvair el fantasma de la suspensió de pagaments. Se suposa que només així podien aconseguir que els interessos del seu deute públic no es disparessin fins a generar un col•lapse de les seves finances.
Els mercats financers, per tant, van quedar als ulls dels ciutadans entronitzats de manera definitiva com “els senyors de les seves vides”:

a) ells van provocar la crisi financera que va enviar milions de persones a l’atur
b) ells estan a l’origen de la crisi que és l’única causa del dèficit dels Estats
c) ells han obligat a aquests governs a retallar els sous i les pensions per tal d’evitar un descontrol del seu deute públic

Ells fan i ells desfan. Ells ens donen la feina i ens la treuen. Ells decideixen el nostre sistema de protecció social. Ells fan el què volen. I els governs, siguin de dretes, siguin d’esquerres, sempre a remolc, sempre desbordats pel present... fan el què poden. O això, com a mínim, és el què pensaven molts ciutadans.

Tanmateix, com passa en el conte del vestit nu de l’emperador, mentre els mercats financers es passejaven com els veritables “emperadors de la nostra història”, hi va haver una criatura que va començar a fer unes quantes preguntes. :

La primera: Segur que l’única manera de finançar el nostre dèficit públic és venent deute públic als mercats financers? I si aquests mateixos diners, en comptes de demanar-los i després tornar-los pagant interessos, els governs els aconseguissin per mitjà d’alguns impostos? I ara! Què dius?! –li van contestar. Però la criatura va seguir: podríem posar impostos al sistema financer, en comptes de demanar-li que compri el nostre deute públic. Al cap i a la fi, la despesa pública serveix per pagar escoles, hospitals i carreteres, pensions i subsidis d’atur. I en canvi, els beneficis que fan els mercats financers amb el nostre deute públic, només serveix per engreixar el patrimoni d’aquells que ja tenen patrimoni.

La segona: No podríem prohibir les “operacions al descobert” amb el deute públic dels Estats? No em sembla raonable –va dir la criatura- que els mercats financers puguin fer beneficis ingents a costa de la desgràcia econòmica dels països. Si ho volen fer a costa de la desgràcia de les empreses privades (amb accions), ells sabran. Però un Estat no és una empresa privada i, per tant, no hauria d’estar permès especular amb el seu deute.

Ràpidament, “los sabios del lugar” van arrugar el front. Impostos al sistema financer? Però com? Què vols dir? Això segurament no es pot fer! I la criatura va respondre: I per què no? Se me n’ocorren uns quants, per exemple:

a) un impost sobre els beneficis dels bancs

b) un impost sobre les transaccions financeres (la cèlebre “taxa Tobin”)

c) un impost sobre els sous i els bonus que cobren els directius de les entitats financeres i que estan, en molts casos, a l’origen del seu comportament completament irresponsable

d) i en podríem dir algun més...

Uff! Per establir aquests impostos... ens hauríem de coordinar! –van dir “los sabios del lugar”-. En alguns casos caldria una coordinació a escala de tota la Unió Europea! –va dir l’un-. I en d’altres caldria coordinar-se a escala mundial, a través del G-20 –va dir un altre-. A la qual cosa, la gent, que s’havia atansat a la vora de la criatura per poder sentir aquest diàleg, va contestar sense gaires vacil•lacions: Doncs coordinem-nos! Au, som-hi ja!! Immediatament!!

Mentrestant es produïa aquest diàleg, d’entre la gent sortien algunes veus que deien: Si a més de retallar la nostra depesa social per reduir el nostre dèficit públic, si a més d’això, els governs fossin capaços de tirar endavant la reforma dels mercats financers i una reforma fiscal, aleshores potser ens miraríem el futur d’una altra manera, encara que el present sigui tan dur i tan ple de sacrificis...

Què voleu dir quan parleu d’una reforma fiscal i d’una reforma financera? –preguntava algú-. I les mateixes veus contestaven: Dons això! Una reforma fiscal –que, certament, només podem fer a escala europea- ens permetria afrontar la reducció del dèficit públic, d’una manera més justa. Sense carregar tot l’ajust fiscal sobre les espatlles dels més dèbils i que, a més, no tenen cap culpa de la crisi. Ens permetria que l’ajust també recaigui, al menys en part, sobre aquells que van provocar la crisi i que ara fan beneficis a compte de la mateixa.

I una reforma financera –que, certament, només podem fer a escala mundial- ens permetria evitar que els mercats financers tornin a caure en el tipus de comportaments irresponsables, curt-terministes i especulatius que han provocat tot aquest desastre que ara estem pagant nosaltres.

Noi, potser tens raó -va contestar la gent-. Si a més de retallar-nos els sous i les pensions, els nostres líders (o com a mínim els que són d’esquerres) fossin capaços de donar la batalla per tirar endavant aquestes dues reformes... Si els veiéssim lluitant per això, encara que no tinguem cap garantia que la batalla serà guanyada... Aleshores potser sí que veuríem el present i el futur d’una altra manera. Aleshores potser sí que no ho engegaríem tot a fer punyetes... votant el primer populista que passi per davant nostre, disposat a canalitzar la nostra indignació, la nostra frustració i el nostre desconcert.

I la història, com sempre, va seguir. Però, per ara, desconeixem el final del conte.

Vic: que mai ens hàgim d’avergonyir del nostre país

2010-02-08T20:24:00.003+01:00

Manllevo una informació que dóna Carles Navales en un article recent: “Segons les dades facilitades per Josep Rafús, regidor de Règim Interior de l'Ajuntament de Vic per CiU, des del 15 de novembre al 15 de desembre de 2009 han passat per l'Oficina Municipal d'Acollida per empadronar-se un total de 127 persones. D'aquestes set presentaven irregularitats en la documentació i, finalment, han estat quatre les que no l'han pogut arreglar. (...) Son manifestacions del regidor a l'edició d'Osona del diari el9nou.cat de 29 de desembre.”

La proposta ja retirada de l’Ajuntament de Vic de no empadronar als nouvinguts que no disposin de visat hagués fet que els immigrants empadronats durant aquell més haguessin estat 4 menys: 123 en comptes de 127. Hagués modificat substancialment, aquesta mesura, la quantitat d’immigrants que hi ha a Vic? No. Hagués permès disposar de més recursos per atendre les necessitats de la població immigrant? No. Hagués permès reduir la pressió a la qual els serveis públics estan sotmesos en una època de crisi, en la qual les necessitats socials s’incrementen exponencialment? No.

I tot això, l’Ajuntament que proposava aquesta mesura, ho sap perfectament. Per això, la seva proposta era deshonesta. En política pots equivocar-te a l’hora de prendre decisions, el què no pots fer és enganyar deliberadament. Fer-ho és immoral. No podem creure que l’objectiu de l’Ajuntament, amb aquesta proposta, fos intentar resoldre les dificultats que es deriven de la immigració, que existeixen i que ningú nega. Més aviat ens temem que l’objectiu era propagandístic, electoralista: competir amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Una vergonya. I una idiotesa. Perquè amb la proposta de negar l’empadronament als sense-visat, ben al contrari, no fan més que reforçar el discurs racista d’Anglada i el seu espai polític.

Tots sabem que els immigrants aporten a la Hisenda pública més diners dels que li costen a l’Estat. Són uns contribuents nets a la caixa comuna. Si no fos per ells, Espanya no hagués tingut els superàvits fiscals dels quals va gaudir abans de la crisi. Si no fos per ells, els governs de Madrid no s’haguessin pogut dedicar a rebaixar impostos, una i altra vegada, durant la darrera dècada. Unes rebaixes fiscals, per cert, de les quals s’han beneficiat sobretot les classes mitjanes autòctones –i els ciutadans de Vic entre elles- i molt poc els immigrants.

Però sabem encara més coses. Sabem que la crisi econòmica més greu que ha patit aquest país des de la guerra civil no ha provocat una explosió social gràcies a dos factors: per una banda, gràcies a la sòlida xarxa de protecció social que han posat el marxa els governs; per l’altra, gràcies al fet que una part importantíssim del l’atur ha recaigut sobre la immigració i que la capacitat d’aquesta per adaptar-se a les situacions adverses és considerablement alta. Per això, és especialment vergonyós aprofitar el malestar social acumulat durant dos anys de profunda crisi econòmica per atiar el discurs de la mà dura contra la immigració. La causa de l’atur que està en l’origen del malestar social és la banca irresponsable i el seu model neoliberal, no són els immigrants. Convertir els immigrants en el boc expiatori d’aquest malestar és massa fàcil. Es deplorable.

Tots sabem, en fi, una darrera cosa, la més important de totes: els immigrants són persones, amb drets i amb dignitat, com tu i com jo. Una dignitat com a mínim tant inalienable com la dels fetus que els antiavortistes defensen aïradament pels carrers de la capital, quan es manifesten en contra de la reforma legal de l’avortament. Els nouvinguts mereixen tant de respecte com els nonats. Qui són aquests democristians que es preocupen tant dels drets d’aquells que encara no han nascut i s’obliden tan ràpid dels drets dels ciutadans més vulnerables? Qui són aquests nacionalistes que van a buscar a casa seva als immigrants perquè votin a les consultes sobiranistes i l’endemà els volen deixar sense escola i sense hospital?

Publicat a l’Agenda de Ciutadans pel Canvi, divendres 22 de gener. de 2010

Jordi y Alfonso

2010-01-11T13:22:00.003+01:00

Bellezas del destino. La “Vuelta” del mes pasado iniciaba una serie de artículos sobre las posibilidades de hacer avanzar la organización territorial de España en un sentido federal. ¿Hasta dónde podría llegar un desarrollo federal de nuestra actual Constitución? ¿Un Estado plenamente federal requeriría una reforma constitucional, tal y como parece corroborar el tortuoso episodio del Estatut? Éstas y otras eran las preguntas que nos disponíamos a intentar responder este mes y los siguientes.

Pero la vida nos interrumpe a menudo los planes y a veces con hechos de una carga simbólica difícilmente superable. A principios de diciembre moría Jordi Solé Tura, el más federalista de los padres de la Constitución y, para muchos de nosotros, el padre constitucional de referencia. El simbolismo de las casualidades no acaba aquí: la naturaleza quiso que falleciera en la víspera del Día de la Constitución y que lo enterrásemos un 6 de diciembre.

Que Solé Tura fue uno de los padres de la Constitución es la más reconocida de sus contribuciones a nuestra historia colectiva. Pero Jordi fue mucho más que esto: fue un destacado militante comunista, ya fuese en el PSUC o en Bandera Roja, durante la larga noche de la dictadura. Y -no lo olvidemos- ser comunista durante el franquismo quería decir, simple y llanamente, organizar y dirigir el pulso social gracias al cual este país llegó, tarde pero felizmente, al puerto deseado de la democracia, es decir, de la convivencia en paz, en libertad y con una incipiente justicia social. Si Jordi fue en su madurez uno de los protagonistas de la Transición, es porque desde su juventud se dedicó a la lucha clandestina, sin reparar en los precios a pagar.

En esta lucha, su amigo, en lo personal y en lo político, fue Alfonso Comín. Quien mejor que el propio Solé Tura para contárnoslos. En sus memorias, cuatrocientas páginas que llevan por título Una historia optimista, escribe: “Entre la gente que conocí entonces [corría el año 1959] me impresionó especialmente Alfonso Carlos Comín. Nunca había encontrado una persona como él, capaz de vivir con tanta intensidad su fe cristiana y alejarse, a un tiempo, de una Iglesia que estaba casi en exclusiva al servicio del franquismo. Tampoco había encontrado una dedicación personal tan intensa a la causa de los perseguidos, de los pobres y de los vencidos en nombre de una visión del mundo que hacía compatible la fe cristiana con el marxismo. (…) Alfonso era un personaje especial, una especie de redentor lleno de energía que había elegido un camino de lucha y sabías que, con toda seguridad, lo seguiría hasta el final. Sentí por él inmediatamente un gran afecto personal y nuestro encuentro, hecho de conversaciones, de intercambio de ideas y de sentimientos compartidos fue el inicio de una relación profunda que continuó intacta hasta el momento doloroso de su muerte.”

Y dice más adelante, situado diez años después: “Aquellos meses [de 1969] de cárcel y de incertidumbre fueron, pues, una experiencia bien amarga, pero también me enseñaron cosas nuevas y me ratificaron en cosas ya sabidas. Allí encontré, de entrada, a mi amigo Alfonso Comín y todo su grupo de cristianos de izquierda, detenidos en una reunión con la viuda de Mounier. Coincidir con Alfonso y sus compañeros en aquél edificio sórdido y en aquellas circunstancias fue, para mi, como una ventada abierta a la luz y al aire fresco. Con Alfonso tuve largas conversaciones cuando nos dejaban coincidir, allí maduramos algunos proyectos de futuro en común y allí se hizo más sólida que nunca nuestra amistad, nuestra estimación mutua.”

En el entierro, su hijo Albert dijo unas preciosas palabras, entre las cuales éstas: “Ya sabéis que en casa no hemos sido nunca creyentes. Pero si existe un cielo, es seguro que mi padre está allí y que ya se ha encontrado con Alfonso Comín, con Miguel Núñez y con Gramsci.” Desde allá nos ayuden, Jordi y Alfonso, a seguir nuestro compromiso con sus causas.

¿Se acabo la crisis? Sigue la desigualdad, que está en su origen

2009-11-02T11:43:00.002+01:00

Artículo publicado en El Ciervo, septiembre –octubre del 2009

Los organismos económicos internacionales, el FMI, la OCDE y demás, nos dicen que ya se empieza a ver la luz al final del túnel: parece que Francia y Alemania han salido ya de la recesión, China vuelve a crecer desde hace ya meses a su ritmo habitual, en EEUU se ha ralentizado la destrucción de empleo, nuestra vice-presidenta económica avisa que aquí la confianza de los consumidores se recupera mes tras mes, las compañías automovilísticas vuelven a vender coches…

¿Se acabó la crisis? Las estadísticas puede que den algunas buenas noticias, pero incluso los más optimistas hablan de una recuperación “zombie” o, como dice Krugman, de una larga etapa de purgatorio: unos años durante los cuales el mundo crecerá muy por debajo de sus posibilidades y los mercados de trabajo tardarán lo suyo en reabsorber los trabajadores que esta crisis ha mandado al paro.

Pero lo engañoso de este “decreto oficioso de fin de crisis” no es sólo que después de la crisis venga un estado de anemia económica sostenida. Lo grave es que, aunque la crisis técnicamente esté en vías de superación, sus causas siguen intactas. Muchas cumbres del G-20… pero los mercados financieros siguen sin reformar. ¿No prometió Sarkozy una batalla sin tregua contra los paraísos fiscales? Sin embargo, nadie ha visto todavía una hoja de ruta fiable sobre este asunto. Hacía falta, también, una reforma implacable del sistema de remuneración de los altos directivos del mundo financiero –una fuente de irresponsabilidad y cortoplacismo casi delictivos-. Pero sobre esto, hasta la fecha, sólo tenemos una loable declaración del Ecofin que ya veremos en qué queda.

¿No había también que rehacer drásticamente las normas contables que han permitido que los activos tóxicos parezcan activos sanos? ¿No era imprescindible crear nuevos organismos reguladores, que vigilen de verdad y con nuevas criterios de control las entidades financieras? Es cierto que Obama ha presentado un plan al respecto, que da nuevos y mayores poderes a la Reserva Federal. ¿Pero no habíamos quedado en que la supervisión ya no vale si se hace a escala nacional, porque unos mercados financieros globalizados requieren de instituciones y mecanismos de control globales? Pero por ahora, nada de nada.

Por ahora, lo único que hemos visto son unos multi-billonarios –e imprescindibles- planes de estímulo fiscal y unos multi-billonarios –e inevitables- rescates financieros en forma de avales y compra de activos de la banca privada que, mientras no sean revendidos y el Estado no recupere el dinero, suponen la mas masiva transferencia de dinero desde las clases medias y trabajadoras a las clases ricas que haya visto el mundo en los últimos cien años.

Así, las causas inmediatas de la crisis –unos mercados financieros sin control- siguen intactas. Pero más intactas siguen todavía sus causas profundas. No olvidemos que en el origen de esta crisis no está otra cosa que la desigualdad creciente que el capitalismo neoliberal ha provocado en los últimos treinta años. Veamos: si los países desarrollados crecían tan ricamente, pero los salarios de los trabajadores –particularmente en los EEUU- llevaban treinta años estancados, ¿puede alguien explicar cómo se financiaba el consumo que hacía de motor del crecimiento? Fácil respuesta: con un endeudamiento masivo de las familias, que es lo que ha provocado la crisis financiera, subprime mediante. Y supongo que a estas alturas nadie duda que el estancamiento sostenido de los salarios es fruto directo de un modelo de globalización en el que el capital puede circular sin trabas por los mercados mundiales y, por lo tanto, puede “chantajear” a los gobiernos y a los trabajadores imponiendo sus condiciones por doquier.

Si no somos capaces de crear mecanismos democráticos de redistribución de la riqueza a escala global, si no inventamos un modelo de economía de mercado capaz de revertir drásticamente la desigualdad generada por el capitalismo neoliberal (dentro de los países y entre países), el crecimiento de la economía mundial seguirá avanzando sobre bases insanas. Y entonces la próxima crisis no tardará; y será peor.

La Democracia Económica. ¿Hacia una alternativa al capitalismo? (y 2)

2009-07-03T20:30:00.006+02:00

Publicado en El Ciervo, julio-agosto del 2009

Seguimos hoy con el “decálogo” que iniciamos en la Vuelta anterior. Recordemos: recientemente se ha publicado un libro colectivo del cual he tenido la inmensa suerte de ser coordinador y coautor, donde se explora la posibilidad de transitar desde una economía capitalista hasta un sistema de mercado post-capitalista: lo que en la literatura académica de las últimas décadas se conoce como “socialismo de mercado” y que en el libro es bautizado como Democracia Económica.

El libro (Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme), cuya versión castellana está ya en marcha, ha sido un laborioso proyecto de casi cinco años, pero la providencia ha querido que apareciera en el momento adecuado: cuando el neoliberalismo ha entrado en implosión y cuando la socialdemocracia -a pesar de que son sus fórmulas para salir de la crisis son aplicadas a diestro y siniestro, por gobiernos de todos los colores- está en estado de retroceso electoral y perplejidad.

El libro –sin despreciarlas- intenta ir más allá de las recetas socialdemócratas habituales, abriendo una perspectiva distinta de “confrontación” con el capitalismo: en la lógica de la Democracia Económica no se trata tanto de corregir el mercado desde fuera, desde el Estado, como de modificar su naturaleza desde dentro, aprovechando la capacidad de la sociedad civil para promover experiencias económicas alternativas. Sigamos, para profundizar en esta idea, con los cinco puntos finales del “decálogo”:

6. Una vez “detectadas” aquellas realidades que tienen afinidad con la Democracia Económica, en tanto que propuesta teórica, se explora si pueden ser reconocidas como embriones de un futuro e hipotético sistema de mercado socialista. Si para identificar estas experiencias –cooperativismo, sindicalismo, banca ética, consumo responsable- se utilizó la Democracia Económica como “radar”, para analizar su potencial de alternativa se la utiliza como “horizonte ideal”. Así, el libro dedica un espacio a la comparación sistemática de estas experiencias con el sistema actual, por un lado, y con el socialismo de mercado, por el otro, para visualizar hasta qué punto están “a mitad de camino” entre estos dos sistemas, hasta que punto se trata de realidades ya parcialmente post-capitalistas.

7. A continuación, se plantea la integración de estas experiencias alternativas en una misma red coherente y unificada: lo que se conoce como mercado social. El balance social -entendido como un aquella radiografía que nos permite conocer el grado de adecuación de las empresas, de las inversiones o de los productos que consumimos a unos determinados principios y indicadores- aparece, en este sentido, como el instrumento clave para posibilitar esta integración.

8. Luego, hay que diseñar una estrategia de consolidación y crecimiento de este mercado social. Para ello, el libro se pregunta qué manera pueden coexistir en una misma economía de mercado el mercado capitalista y el mercado social, y estudia posibles políticas públicas de impulso y promoción del mercado social.

9. Antes de acabar, se enmarca la Democracia Económica en un abanico más amplio de alternativas, identificables con el movimiento altermundialista: la lucha contra la pobreza del Sur, la regulación democrática de comercio y los mercados financieros mundiales, la renta básica, el ecologismo, la democracia participativa, etc. La Democracia Económica seria, así enmarcada, una pieza clave y nuclear, pero una más, de un mosaico de propuestas que desde el altermundialismo se vienen debatiendo desde hace ya una década.

10. En el epílogo, se intenta que el lector tome conciencia de que el socialismo del cual se habla en este libro pretende ser un nuevo tipo de socialismo: un “socialismo de los ciudadanos”, creado y construido desde la sociedad civil. El socialismo del siglo XX –ya sea el comunismo soviético o el Welfare europeo- fue fundamentalmente estatalista: era el Estado la instancia privilegiada desde la cual rectificar, parcial o totalmente, el capitalismo. Este socialismo ya ha dado probablemente todos sus frutos, que han sido muchos. La tesis final del libro, pues, es ésta: el socialismo –entendido como la voluntad de superar el capitalismo, en la medida en que ésta es una condición necesaria para alcanzar una sociedad justa- tendrá una segunda oportunidad en el siglo XXI a condición de que sea realizado por la gente. Pero no la gente aislada, sino organizada, en red, a través de la sociedad civil. Porque el Estado puede corregir el mercado desde fuera del propio mercado, pero la sociedad civil puede infiltrar-se en el mercado y transformarlo desde dentro. La segunda estrategia, pareciendo más frágil, tiene más recorrido que la primera.

Probablemente, algunos lectores encontraran que se trata de un libro demasiado utópico: ¡se habla de superar el capitalismo! Otros, demasiado pragmático: al fin y al cabo, todo se concreta en una estrategia para hacer crecer el mercado social. ¡Nada muy nuevo! Si produce estas dos reacciones, habrá conseguido su objetivo.

La Democracia Económica. ¿Hacia una alternativa al capitalismo? (1)

2009-07-01T09:53:00.003+02:00

Publicado en El Ciervo, junio del 2009

La mayor crisis del capitalismo desde la Segunda Guerra Mundial, la primera desde que el mundo vive en una economía globalizada, es a ojos de muchos más que una crisis financiera y más que una grave o muy grave crisis económica: ¿estamos ante una crisis de valores, una crisis cultural, una crisis de sistema social en su conjunto? ¿Estamos pasando una página de la historia económica o estamos cerrando un capítulo entero?

La crisis ha reabierto el debate –tan viejo y tan nuevo- sobre la posibilidad y/o la necesidad de encontrar alternativas económicas al capitalismo en tanto que sistema económico. Alternativas nuevas. Mucho antes de que el neoliberalismo entrase en implosión, un grupo de personas procedentes de la teoría (de la academia) y de la práctica (de la economía social), empezó a trabajar en un libro dedicado a la exploración de modelos económicos y experiencias de producción, consumo y finanzas no capitalistas. Cinco años después, este trabajo ha visto la luz, bajo el título “Democracia económica. Hacia una alternativa al capitalismo”. Se trata de un voluminoso libro colectivo, de cuatrocientas páginas largas y más de veinte autores, que aparece sin duda en el momento más oportuno posible.

El texto (editado, por ahora, en catalán) se propone diez objetivos. Hoy explicaremos los cinco primeros. En la próxima “Vuelta” vendrá el resto:

1. Edificar sobre nuevas bases filosóficas la crítica al capitalismo. Porque la crítica tradicional (basada en el marxismo clásico) ya dio de sí, a lo largo del siglo XX, todo lo que podía dar. Para ello, se recurre a las mejores teorías de la justicia que proporciona la filosofía política de las últimas décadas: el liberalismo igualitarista de Rawls, el marxismo analítico (post-rawlsiano) de Cohen y el republicanismo.

2. Demostrar de manera detallada por qué y en qué sentido se puede decir que las desigualdades inherentes al capitalismo son injustas. Las teorías de la justicia nos permiten concluir que son fundamentalmente dos: el desigual acceso a los medios de producción que se genera en los mercados financieros (una injusticia “absoluta”) y la desigualdad en la distribución salarial que se genera en los mercados de trabajo (una injusticia “relativa”). Además, las empresas capitalistas son espacios de dominación, carentes de legitimación democrática.

3. Averiguar si el capitalismo social del Estado del bienestar también suspende o bien aprueba ante el tribunal de las teorías de la justicia. Sin duda, el Estado del bienestar reduce en mucho las desigualdades propias del capitalismo. Pero aun así, la filosofía política contemporánea permite decir de manera fundada que no cumple -ni difícilmente podrá nunca cumplir- con los principios de justicia.

4. Explorar alguna de las propuestas de sistemas económicos alternativos que, desde el mundo académico, vienen haciendo desde hace décadas destacados politólogos, filósofos y economistas. Concretamente, en el libro se presenta la propuesta de socialismo de mercado que, con el nombre de Democracia Económica, ha desarrollado el norteamericano David Schweickart. Un modelo económico viable que, a priori, satisface de manera mucho más cabal que el capitalismo social las exigencias de las teorías de la justicia.

5. Sin embargo, las propuestas teóricas son esto: teóricas. Por esto, el libro propone hacer un salto sin red a la realidad. Así, en un primer momento el libro no presenta la Democracia Económica tanto como un horizonte hacia el que hay que transitar, sino que la utiliza como un “radar” desde el cual detectar aquellas experiencias, prácticas y organizaciones económicas reales, que estén ya hoy funcionando de manera más o menos exitosa, y que tengan un grado de afinidad suficiente con esta propuesta de sistema económico alternativo. ¿Cuáles son estos posibles embriones de un hipotético socialismo de mercado? El libro responde: las cooperativas, el sindicalismo, en la medida en que sea un instrumento de democratización de las empresas, la banca ética y el consumo responsable (basado en instrumentos todavía por explorar a fondo, como las etiquetas sociales).

Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme

2009-05-25T13:44:00.006+02:00

Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme. Aquest és el títol d’un llibre coral, escrit a partir de moltes veus, que feia anys que s’està cuinant però que el destí ha volgut que aparegui en el moment més oportú, i que té 10 propòsits:

1. Bastir la crítica al capitalisme sobre noves bases filosòfiques, donat que les tradicionals ja havien donat de sí tot el què podien. Per això, acudint a la filosofia política de les darreres dècades, la conclusió que el capitalisme és injust es fonamenta a partir de la teoria de la justícia liberal igualitària (Rawls), del marxisme analític post-rawlsià (Cohen) o del republicanisme (i la seva teoria de la dominació).

2. Demostrar de manera detallada i rigorosa per què i en quin sentit es pot dir que les desigualtats estructurals del capitalisme són injustes. Dues són les fonamentals: la desigualtat que generen els mercats financers en l’accés als mitjans de producció (desigualtat “absoluta”); i la desigualtat que generen els mercat de treball per mitjà de la distribució salarial (desigualtat “relativa”). civil).

3. Esbrinar si el capitalisme de l’Estat del benestar, que és indubtablement la versió més igualitària del capitalisme, aprova o suspèn davant del tribunal de les teories de la justícia. Tot i que es tracta del sistema socioeconòmic més just de tots aquells que han existit, no es pot dir que sigui suficientment just.

4. Proposar sistemes econòmics alternatius, que compleixin de manera cabal amb els principis de justícia. En aquest sentit, el llibre presenta la Democràcia Econòmica (DE) de l’economista David Schweickart: un sistema de socialisme de mercat més igualitari que el capitalisme actual, tan o més eficient i viable.

5. Utilitzar la DE com a radar a partir del qual detectar aquelles experiències ja reals, existents, que tenen afinitat amb aquest model. Se’n detecten quatre: el cooperativisme, el sindicalisme com a instrument de democratització de l’empresa, la banca ètica i el consum responsable (basat en l’etiqueta social).

6. Explorar si aquestes realitats poden ser embrions d’un futur i hipotètic socialisme de mercat. En aquest sentit, el llibre intenta comparar cadascuna d’aquestes realitats alternatives amb el sistema actual, per una banda, i la DE per l’altra.

7. Plantejar la integració de totes aquestes realitats en una xarxa integrada, coherent i unificada: el mercat social. En aquest sentit, el balanç social apareix com un instrument necessari per possibilitar aquesta integració.

8. Posar sobre la taula una estratègia de consolidació i creixement del mercat social. En aquest sentit, per una banda, s’analitza de quina manera en una mateixa economia de mercat poden coexistir el capitalisme social i el mercat social; i per l’altra, s’estudien possibles polítiques públiques d’impuls i promoció del mercat social.

9. Emmarcar la DE en un ventall d’alternatives més ampli: altermundialisme, renda bàsica, ecologisme, democràcia participativa, etc.

10. Prendre consciència que el socialisme del qual es parla en aquest llibre és un socialisme dels ciutadans, creat i promogut des de la societat civil. El socialisme de segle XX ha estat molt estatalista -tant el comunisme com la socialdemocràcia- i ja ha donat tot allò que podia donar de sí. El socialisme -entès en tota la radicalitat de la paraula, és a dir, com la voluntat de construir un sistema econòmic no capitalista, com a condició de la construcció d’una societat justa- en el segle XXI tindrà una segona oportunitat a condició que sigui un socialisme fet des de la gent, no des de l’Estat. Però no la gent aïllada, sinó la gent organitzada, en xarxa. L’Estat pot limitar i corregir els efectes del mercat des de fora; la societat civil pot infiltrar-se en el mercat i transformar la seva naturalesa des de dins. Per això, el socialisme dels ciutadans pot arribar on no va arribar el socialisme del segle XX: pot arribar a complir el vell somni de superar plenament el capitalisme.

Un moment de la meva intervenció durant l'acte de presentació del llibre

Probablement, alguns lectors trobaran aquest llibre massa utòpic: s’hi parla de superar el capitalisme! D’altres, massa pragmàtic: al capdavall tot queda concretat en una estratègia per fer créixer el mercat social. Res gaire nou! Si és així, haurà aconseguit el seu objectiu.

Més informació del llibre

"Democràcia econòmica: vers una alternativa al capitalisme"

2009-05-18T10:16:00.002+02:00

Enllaç a la invitació pdf

La paradoja europea del año 2009

2009-05-05T17:59:00.005+02:00

Articulo publicado en El Ciervo, mayo del 2009

A raíz de la crisis que asola el capitalismo mundial, la más grave desde la Segunda Guerra Mundial, un tópico está en boca de todos: como consecuencia de este cataclismo económico es necesario transitar, lo más rápidamente posible, del paradigma neoliberal a un nuevo paradigma que podemos llamar de “neokeynesiano global”.

El debate económico –que, al fin y al cabo, no es más que el debate sobre qué tipo de pacto social deseamos, es decir, en qué tipo de sociedad queremos vivir- se traduce, a menudo, en conflicto geopolítico. Durante el siglo XX, la pugna entre el sistema de mercado capitalista y el socialismo de planificación central acabó por cristalizar en un enfrentamiento geográfico entre Este y Oeste, los Estados Unidos y la Unión Soviética. Cuando el comunismo estatalista implosionó, el debate económico se trasladó al dilema entre dos opciones distintas de capitalismo: la neoliberal, sin apenas Estado, redistribución, ni garantías sociales, o el capitalismo social con Estado del bienestar. También en este caso, la confrontación económica se tradujo en un dialéctica geopolítica: mientras los EEUU se supone la patria del neoliberalismo –malgré Bill Clinton-, Europa representaría el capitalismo socialdemócrata –malgré Tony Blair.

Así, la representación más pura del paradigma neoliberal sería la derecha estadounidense –los republicanos, con sus Bush y sus Greenspan-, mientras que la encarnación más legítima del capitalismo social pertenecería a la izquierda europea. ¿Quien sino las socialdemocracias europeas pueden erigirse en máximas depositarias de la tradición que conjuga Estado y mercado, prosperidad y redistribución, eficiencia productiva y derechos sociales?.

El mundo, este año 2009, está virando desde el modelo “americano” al modelo “europeo”. Con algunas salvedades respecto del Estado del bienestar clásico: hoy vivimos en una economía globalizada, cuyo fundamento material son las tecnologías del conocimiento; donde las economías emergentes –China, Brasil, India, etc.- son locomotoras de los mercados mundiales tan o más importantes que los países de la OCDE; y donde la transición a una economía verde es un imperativo ineludible, además de una oportunidad para la innovación tecnológica -y, en consecuencia, para salir de la crisis.

Matices a parte, estamos en pleno viraje. Sin ir más lejos, Obama, ese hombre que entusiasma el planeta, no hace más que “copiar” el paradigma europeo. En política interior, intenta desarrollar los flancos más débiles de su minimísimo Estado del bienestar: regular Wall Street, reducir las desigualdades salariales, levantar una sanidad pública, devolver un papel a los sindicatos, etc. Y en política exterior, se apunta al discurso geopolítico que Europa defiende desde el fin de la guerra fría: el multilateralismo cooperativo, renunciando a cualquier tentación de unilateralismo imperialista. Muy bien.

Vayamos el G-20, celebrado en Londres a principios de abril. Todos los pasos allí dados también confirman el viraje: se decidió reforzar financieramente el FMI, fundamentalmente para ayudar los países emergentes y en desarrollo; se acordó la regulación y el control de los mercados financieros, hedge funds y agencias de rating incluidos; se resolvió dar la batalla para acabar con los paraísos fiscales; y se dispuso relanzar las negociaciones para impulsar el comercio mundial, entre muchas otras medidas ¿Acaso la democratización del FMI a favor de los países del Sur, la abolición del secreto bancario, el fin del proteccionismo comercial de los países ricos o la regulación estricta de las finanzas globales, no han sido en tiempos recientes reivindicaciones de una parte del centro-izquierda europeo, por no hablar del mismísimo movimiento antiglobalización?

¿Cuál es, pues, la paradoja europea del año 2009? Muy simple: precisamente cuando el mundo se dirige hacia el modelo social y económico que la izquierda europea se supone que representa mejor que nadie en el mundo, ésta se encuentra en sus horas más bajas desde hace décadas. Vean sino el resultado que obtendrán los partidos socialistas europeos en las próximas elecciones al Parlamento de Bruselas. ¿Por qué cuando el mundo vira hacia “Europa”, Europa se aleja de sí misma? ¿Qué nos está pasando?

Sin “gobierno económico europeo” no hay salida sólida ante la crisis (1)

2009-04-07T10:44:00.003+02:00

Article publicat a El Ciervo l’abril del 2009

El primer ministro chino, Wen Jiabao, declaraba hace a penas unas semanas: "en este momento difícil, el coraje y la confianza son más importantes que el oro y la moneda." Se refería, por supuesto, a la crisis económico-financiera mundial, la más grave desde la II Guerra Mundial. Sin duda, tenía más razón que un santo.

Obama en su primer presupuesto ha lanzado un valiente plan de estímulo del sector productivo, a base de rebajas fiscales y aumento del gasto público. Tiene pendiente de concretar, todavía, un verdadero plan de rescate del sector financiero, que muy probablemente acabará suponiendo la nacionalización temporal de los bancos más importantes de los EEUU. Pero, en cualquier caso, dispone de algo que vale tanto o más que los miles de millones de dólares que valen estos dos planes: dispone de liderazgo. Junto a sus medidas económicas está en condiciones de ofrecer un horizonte comprensible, así como los instrumentos y la voluntad para alcanzarlo. En una palabra, por ahora tiene capacidad para inspirar confianza. Y esto es clave para que sus planes de rescate y de estímulo surtan algún efecto. El oro, sin la confianza, apenas vale nada.

Si la máxima del premier chino es cierta, entonces la Unión Europea tiene un problema considerable, por no decir grave. ¿Dónde está, en Europa, el liderazgo? No olvidemos que, en momentos de grave crisis económica –ergo, crisis social- el liderazgo sólo puede proceder de la política. ¿Qué político o políticos europeos están en condiciones de proporcionar la confianza necesaria para que los planes europeos de recuperación del sistema financiero y económico den el resultado esperado?

En realidad, la hoja de servicios de Europa ante la crisis actual no es mala. Para valorarla adecuadamente, recordemos esta historia de todos conocida: una crisis financiera de proporciones inconmensurables originada en los EEUU se extiende a escala internacional y acaba provocando una sequía general en el crédito que frena en seco la actividad productiva, primero en los países de la OCDE y luego, en cadena, en el resto de las economías mundiales. Para salir de la recesión es necesario, pues, actuar en tres frentes a la vez. En primer lugar, reactivar el crédito. En segundo lugar, reactivar la actividad productiva. En tercer lugar, cambiar las reglas del juego del sistema financiero internacional para que no se vuelva a producir otra crisis similar en el futuro.

En los tres frentes, la actuación europea ha sido razonable. Sarkozy fue el promotor de la cumbre de Washington donde se adquirió el compromiso de regular en serio el sistema financiero internacional. Gordon Brown fue el inspirador de los planes de rescate de la banca que evitaron, en el momento más crítico, el colapso completo de las finanzas globales -obligando a rectificar la estrategia que inicialmente habían diseñado los norteamericanos-. En cuanto al estímulo del sistema productivo, se puede decir que los países europeos, gracias a sus sistemas de bienestar, tienen un plan “natural” de reactivación económica, los llamados “estabilizadores automáticos” -subsidios de paro y demás prestaciones que mantienen la demanda y el consumo en momentos de crisis.

Pero no es suficiente. Hay que ir más allá en cada uno de estos frentes. Lo cual requeriría un liderazgo político muy sólido. Pero en una Unión a 27 esto es imposible sin una estructura federal, es decir, sin un verdadero “gobierno económico europeo”. Lo señalaba en un artículo reciente Paul Krugman: “Europa no tiene esa clase de instituciones de alcance continental necesarias para lidiar una crisis de alcance continental”. Así, en el caso de la UE, la falta de un auténtico liderazgo político tiene un doble efecto pernicioso: por un lado, impide que se tomen medidas con suficiente ambición y, por el otro, impide que las medidas tomadas sean respaldadas por la necesaria confianza en sus responsables políticos. ¿Será capaz Europa de sacar la lección necesaria? Continuaremos el mes que viene.

Europa ante la crisis

2009-03-24T10:27:00.007+01:00

Article publicat a El Ciervo el gener del 2009

Estos últimos meses hemos podido oír con frecuencia que en chino la palabra “crisis” está formada por dos ideogramas, el segundo de los cuales se corresponde con el primero de la palabra “oportunidad”. Cada crisis, viene a decir el idioma chino, encierra una oportunidad. Esto es especialmente cierto para los países de la UE. ¿Cual es la salida eficaz de la crisis para los europeos? “Más Europa”, hemos repetido muchos. Pero debemos explicar bien las razones de esta convicción.

De entrada, habrá que reconocer que para Europa la crisis supone también un riesgo. No olvidemos la historia: cuando la de 1929, tan parecida y tan distinta a ésta al mismo tiempo, los EEUU reaccionaron eligiendo a Roosevelt y abrazando el New Deal, mientras que Europa, incapaz de digerir el shock social de aquél crack, se encontró con Hitler en el poder y el fascismo campando a sus anchas.

Sin duda, las consecuencias sociales de ésta crisis no serán las mismas que las de entonces, por algo hemos doblado varias veces nuestro nivel de vida en estos ochenta años. Pero Dios quiera que con tasas de paro al galope, los populismos de diversa calaña no hagan su agosto durante los próximos años. Los EEUU, por si acaso, han tenido nuevamente la inteligencia de antaño y han entregado el poder a Obama –lo más parecido a Roosevelt que tienen en este momento-. Recordemos que fue la crisis, y no otra cosa, lo que le catapultó en las encuestas.

¿Cómo atajar los efectos de una crisis que empezó siendo financiera pero cuyos efectos ya se han trasladado, y de qué manera, a la economía productiva, es decir, a las empresas y las familias? La receta, a nivel teórico, está clara (nos la ha contado Krugman): los gobiernos deben hacer políticas anticíclicas, con todos los instrumentos a su alcance. Con política monetaria -bajando los tipos de interés- pero muy especialmente con políticas fiscales expansivas, a través de rebajas fiscales y, por encima de todo, a través de inversiones y obras públicas. Así, las empresas, hoy paradas por falta de vendas, volverán a vender y podrán echarse a andar de nuevo. Pero ahí está el reto: en Europa estas políticas sólo tienen sentido si las hacen todos los países simultáneamente, dado que comparten un mismo mercado.

Si éstas políticas de estímulo de la demanda agregada las hiciese un país europeo aisladamente, estando como estamos en un mercado único, podría darse el caso de que sirviesen para reactivar las empresas del país de al lado, pero no las del propio. Recordemos las duras lecciones del primer gobierno Miterrand, a principios de los ochenta: las políticas keynesianas, ésas que hoy necesitamos más que nunca, sólo son posibles bien en economías cerradas, bien a nivel del mercado común.

Los gobiernos sólo estarán dispuestos a endeudarse más para incrementar el gasto público si tienen garantías que su mayor gasto se convertirá en demanda para las empresas de la propia economía. Como se trata de economías abiertas, la única garantía de que esto vaya a ser así es que todos los países de la UE hagan este esfuerzo simultáneamente. Lo cual requiere un grado de coordinación de las políticas económicas al que los países europeos no estaban acostumbrados hasta ahora.

Coordinar las políticas económicas de manera eficaz significa, lisa y llanamente, estar dispuestos a tener un “gobierno económico europeo”, esa vieja reivindicación de la socialdemocracia continental. Y ¿qué es un “gobierno económico” sino una manera de adentrarse seriamente por el camino de la unión política? Ironías de la historia: la Unión Política, que no pudo llegar a través de la Constitución hace a penas dos años, se ha convertido hoy en una necesidad inapelable si queremos superar la crisis con seguridad -y evitar así que las sociedades europeas se conviertan en pasto del primer populista que asome por la esquina-. La historia nos está esperando.

Amb Palestina al cor (5/5)

2009-02-19T18:52:00.004+01:00

Acabo amb aquest post d’avui la sèrie que durant aquests mesos de gener i febrer he dedicat a Palestina. En aquest article, que sortirà publicat al número de març d’ “El Ciervo”, intento donar algunes de les claus que em semblen necessàries per entendre quins són els objectius polítics que hi ha darrera la massacre perpetrada a Gaza. Crec que l’ofensiva no s’explica només per l’interès –pel qual ens falten adjectius- de Livni i de Barak en posicionar-se de cara a les eleccions a base de matar innocents. Més enllà d’això, es tractava, al meu entendre, de fer impossible un veritable procés de pau negociat durant els propers anys, i fer-ho abans de l’arribada de la nova Administració nordamericana. I perpetuar doncs, de manera indefinida, una annexió de facto, però que no poden reconèixer obertament.

Avui, doncs, l’única esperança en una pau justa –l’única pau possible- és un govern d’unitat nacional palestí que tingui la fortalesa suficient, cosa difícil avui, per fer tres coses:

a) que reconegui l’esterilitat de les negociacions amb un govern i una societat israeliana que no tenen cap intenció de complir, ni que sigui de manera imperfecta, les resolucions de la ONU, és a dir, la llei internacional;

b) que, en conseqüència, lideri un procés de mobilització civil no violenta, això és, una mobilització de resistència social, popular, democràtica i transversal;

c) i que pressioni a la comunitat internacional perquè actuï en aquest tema com correspon, és a dir, forçant a Israel a acceptar un pla com per exemple la Iniciativa de Pau Àrab del 2002 -que proposa el reconeixement i la normalització de relacions amb Israel per part de tots els països de la Lliga Àrab, a canvi de la retirada completa i incondicional de l’exèrcit jueu a les fronteres del 67, inclòs Jerusalem Est, i l’exercici pactat del dret de retorn dels refugiats.

Mals temps per l’esperança a Orient Mitjà. Però, al menys, que no defalleixi la nostra solidaritat amb les víctimes innocents d’aquest poble ocupat militarment, de manera completament il·legal, des de fa més de 40 anys. Més de 40 anys de vulneració de les llibertat i dels drets humans més elementals. Ni tant sols la llarga humiliació del franquisme va durar tant.

Las negociaciones de paz: ¿un simulacro para hacer pasar lo definitivo por provisional?

Escribo estas líneas –con las que cerraremos la serie de artículos dedicados al drama palestino, al menos por unos meses- a las pocas horas de que la sociedad israelí haya confirmado su deriva hacia la derechización y la negativa a todo diálogo mínimamente razonable para alcanzar una paz justa en Oriente Medio. Lo más probable es que, cuando se publiquen, Netanyahu sea ya primer ministro, en coalición con la ultraderecha de tintes xenófobos de Lieberman y los partidos ultraortodoxos. Todos ellos han manifestado reiteradas veces su determinación de incumplir las resoluciones de la ONU. Es difícil no tener malos augurios ante el hecho de que los israelíes hayan querido poner su destino en estas manos.

La campaña militar en Gaza ha tenido unos efectos bastante claros, a ojos de la mayoría de analistas. Hamás ha quedado muy debilitado militarmente, pero inmensamente reforzado políticamente. Al Fatah, por el contrario, ha sufrido un proceso de deslegitimación que le acerca, cada vez más, a la más clamorosa inoperatividad política. Resultado: por el lado palestino no hay hoy –y puede que no haya en mucho tiempo- ningún interlocutor capaz de llevar adelante unas negociaciones de paz. Lo que negocie Al Fatal no contará, ahora menos que nunca, con el acuerdo de la mayoría de los palestinos. Y Hamás no es hoy un actor aceptado por la comunidad internacional y menos por Israel –ni lo será mientras no reconozca el derecho de los judíos a tener un Estado propio-.

Desde esta perspectiva, quizás se comprenda mejor el calendario de la ofensiva contra Gaza: ¿por qué se apresuró el gobierno israelí a perpetrar la masacre justo antes de la entrada de Obama? ¿No sería el objetivo impedir que en mucho tiempo pueda haber un proceso de paz exitoso? Obama parecía un presidente destinado a buscar con cierto denuedo y de manera persistente la paz en Oriente Medio. Ahora, sin interlocutor viable por el lado palestino, será muy difícil que antes de cuatro años –y veremos si en ocho- puedan desarrollarse unas negociaciones entre palestinos e israelíes con mínimas posibilidades de éxito. Así, cualquier esfuerzo de la nueva administración norteamericana parece abortado de antemano. Quizás esto explique también porqué el día siguiente de la elección de Obama, Israel rompió la tregua con Hamás matando a cinco de sus milicianos.

Lo único que podría resucitar un proceso de paz es un gobierno palestino de unidad nacional. Harán bien Europa y la comunidad internacional en trabajar por este objetivo, si quieren evitar una deriva imprevisible del conflicto del cual depende la estabilidad de la geopolítica mundial.

Si nuestra interpretación de las intenciones israelíes fuera correcta, vendría a confirmar la hipótesis más sombría: que Israel no quiere la paz. A ojos de muchos, lo que busca Israel desde hace tiempo es mantener la ocupación de manera indefinida. Pero una ocupación indefinida no es una ocupación, es una anexión. Algo que el estado israelí, si no quiere perder su lugar en la comunidad internacional, no puede admitir abiertamente.

Israel tiene tres opciones para acabar con esta guerra infinita, pero parece que no quiere aceptar ninguna. La primera: un único Estado binacional, algo que la ONU podría haber impulsado el año 1948 pero que, a estas alturas, Israel ya no aceptará nunca, básicamente porque los palestinos ya les están superando demográficamente. La segunda: dos Estados vecinos en paz, la solución que se supone que defiende la comunidad internacional, la que formalmente sigue encima de la mesa. La tercera: exigir la anexión abiertamente. Pero esto, tarde o temprano, conduciría a la primera de las opciones, porque sería imposible una anexión sin acabar por conceder plenos derechos civiles y políticos –entre ellos, el derecho de voto- a los habitantes de la zona anexionada.

¿Cuál es, entonces, la opción real de Israel? Parece que esta cuarta: una anexión de facto, que no se reconozca como el status final para Palestina, pero que lo sea en la práctica. Es decir, hacer pasar por provisional, a ojos del mundo, lo que para ellos en realidad es definitivo. Lo cual requiere dos condiciones. Primera, que haya siempre un proceso de paz, una negociación abierta, de manera permanente. Segunda, que ninguno de ellos llegue nunca a buen puerto, hacerlos fracasar siempre de manera sistemática. ¿Acaso no es esto, exactamente, lo que ha ocurrido, de manera invariable, desde los acuerdos de Oslo hasta hoy? Por ejemplo, al día siguiente de la conferencia de Anápolis Olmert dio luz verde al mayor asentamiento en décadas.

Sólo nos queda, pues, una pregunta. Ante la hipótesis de la “anexión de facto”, ¿cuál debería ser la actuación de la comunidad internacional?

Amb Palestina al Cor (4/5)

2009-01-26T11:51:00.013+01:00

Per anar tancant les reflexions dedicades durant aquest mes de gener a la massacre de Gaza –el “guernika” dels Palestins, com l’ha definit l’eurodiputat francès Sami Naïr- penjo avui els meus tres darrers articles publicats a El Ciervo sobre la matèria. Explicaré perquè els he volgut penjat tots tres seguits, i no d’un en un com hem fet fins ara.

El primer, escrit a finals de l’agost passat, certificava la defunció del procés de pau d’Annapolis. Però, tot i l’estancament de les negociacions, ens resistíem a defallir i cedir a la desesperança. Per això, l’article següent era un repàs a les converses de Taba, el gener del 2001, que ha estat el moment en el qual les dues parts -el govern d’Israel i l’Autoritat Nacional Palestina- han estat més a prop d’arribar a un acord definitiva en tota la seva història. Una manera de recordar que una pau justa és possible i que, de fet, va estar a tocar de dits.

Aquell article recordava que fou Ehud Barak, l’actual ministre de defensa israelià i aleshores primer ministre, qui havia conduït –i també interromput- les converses de Taba. I mostrava l’esperança que l’arribada de Livni a Kadima permetés reemprendre un camí semblant. ¡Livni i Barak, els responsables directes, juntament amb Olmert, de la mort de més de mil innocents sota les bombes -algunes de fòsfor blanc, per cert-, atrapats en una ratera de la qual no poden sortir, a causa del setge al qual el propi govern israelià té sotmesa la Franja des de fa ja un any i mig!

Per això, el tercer dels articles, escrit aquest gener, es lamenta que les nostres expectatives, a penes dos mesos abans de la matança de Gaza, fossin tan equivocades, tan ingènues. Però en canvi serveixen de prova que, contra el què es diu des dels sectors pro-israelians, la nostra bona fe i la nostra benevolència –la dels qui participem del moviment de solidaritat amb Palestina i de denúncia de l’ocupació d’Israel- cap a la classe política israeliana no pot ser més gran. Esperàvem pau d’aquells que, a penes unes setmanes després, han dut guerra i només guerra!! Que no se’ns acusi mai més d’anti-israelians, si us plau.

Per això, aquest tercer article intenta dir les coses tal com són: constata que els fets ocorreguts tenen, d’acord amb el dret internacional de guerra i humanitari, el caràcter de “crims de guerra”. No ho dic jo, ho diu entre molts d’altres Richard Falk, jueu nord-americà i Relator de Nacions Unides per als DDHH als Territoris ocupats de Palestina. No, no estem contra Israel. Estem simplement contra els crims de guerra. Com ho estan totes les persones honestament compromeses amb el respecte de la llei, la justícia i la democràcia.

En Taba hubo una esperanza

Article publicat a “El Ciervo” el setembre-octubre del 2008

Con esta Vuelta y la próxima, termino –por ahora- la serie de artículos dedicada al conflicto palestino-israelí. Durante el último año hemos querido centrarnos en este tema porque el contacto directo con aquella realidad nos ha hecho tomar conciencia –más, si cabe- de hasta qué punto la estabilidad geopolítica mundial depende de aquél puñado de quilómetros cuadrados (Cisjordania tiene el mismo tamaño de la provincia de Girona y Gaza idéntica extensión que la comarca del Maresme).

Cada vez falta menos para que venza el plazo que Bush y Rice dieron a las partes, en la Conferencia de Anápolis, para llegar a un acuerdo. Pero hoy todavía diríase lejano. Parece harto improbable que, antes del relevo en la presidencia de los EEUU, se produzca el milagro; fundamentalmente porque Olmert ya ha anunciado su dimisión. Aunque siga en el cargo hasta octubre, parece imposible que un primer ministro interino consiga, en un par de meses, hacer pasar a Israel por la senda de las imprescindibles concesiones a los palestinos que ninguno de sus predecesores se ha atrevido a transitar.

Para mantener viva la negociación en tan precarias condiciones, la parte israelí filtró, a finales de agosto, que nunca en toda la historia del conflicto –es decir, en los últimos 60 años- se había estado tan cerca del acuerdo. Se dice que Israel ha ofrecido la retirada parcial de Cisjordania, anexionándose de manera definitiva los principales asentamientos construidos durante los 40 años de ocupación, y ofreciendo a cambio tierras del desierto del Neguev, hoy bajo su soberanía, de extensión equivalente y contiguas a la franja de Gaza.

Además, el ministro de Defensa, Ehud Barak, declaró inesperadamente que Israel estaba dispuesta, por primera vez, a permitir que “una parte” de Jerusalén Oriental - debidamente completada por poblaciones vecinas- se convirtiese en capital del futuro Estado palestino. Descartando, por supuesto, el control palestino sobre la Ciudad Vieja y los Lugares Santos. Añadía que Israel ni se plantea reconocer el derecho al retorno de los refugiados.

No parece que sean unas bases muy sólidas para el acuerdo. Se trata de una propuesta demasiado alejada de las resoluciones de NNUU, que exigen una devolución total de la Cisjordania ocupada en 1967 y disponen el derecho al retorno de los refugiados. Una oferta parecida, recordémoslo, fue rechazada por Arafat en Camp David el año 2000. De hecho, las autoridades palestinas han hecho saber oficiosamente que ven difícil un final feliz del proceso iniciado en Anápolis y que, en consecuencia, se plantean seriamente dejar por inútil la estrategia de la negociación y apoyar abiertamente una estrategia de resistencia popular no violenta.

Sin embargo, que a día de hoy las conversaciones parezcan estar en un punto muerto no significa que el conflicto no tenga solución. No es cierto que las dos partes nunca hayan estado tan cerca del acuerdo como ahora. No sólo porque estén más lejos de lo que pretenden los israelíes. La razón es otra. Hubo un momento, en los últimos años, en el que la paz sí pareció estar al alcance de la mano. Fue en el 2001. Durante la última semana de enero de aquél año, siendo todavía Barak primer ministro, palestinos e israelíes se cerraron en el balneario Egipcio de Taba. En el comunicado final, las partes afirmaron formalmente que nunca habían estado tan próximas a un acuerdo, tal y como confirman los documentos de la negociación.

¿Por qué se interrumpieron aquellas negociaciones, si estaban tan avanzadas? Fue Barak quien pidió su suspensión, para no interferir en la campaña electoral israelí. En diciembre se había visto forzado a dimitir del cargo y convocar elecciones anticipadas para principios de febrero. Tres meses antes, Sharon había entrado en la Explanada de las Mezquitas rodeado de militares, provocando así el estallido de la segunda Intifada. ¿Qué concesiones se hicieron en Taba que permitieron vislumbrar la paz? Seguiremos en la Vuelta que viene.

En Taba hubo una esperanza (y 2)

Article publicat a “El Ciervo” el novembre del 2008

Cerramos con este artículo nuestra serie palestina. Concluíamos la Vuelta del mes pasado con el recuerdo de las negociaciones de Taba, a finales de enero del 2001, a pocos días de las elecciones que catapultaron a Ariel Sharon como primer ministro israelí y confirmaron la deriva violenta de la segunda Intifada, iniciada unos meses antes. La escalada entre la represión del Ejército israelí y los atentados suicidas de las milicias palestinas puso en jaque todos los avances conseguidos hasta el momento en base a los Acuerdos de Oslo. En la opinión pública mundial quedaron grabadas las imágenes del cerco de Ramala durante varios meses del año 2002, el bombardeo de la Mukata con Arafat resistiendo en su interior, o la masacre perpetrada por los tanques y la aviación israelíes en el campo de refugiados de Jenín.

Pero Taba, como dijimos, puso la paz al alcance de la mano. No es ahora, en el marco del proceso iniciado en Anápolis –a pesar de lo que filtran los negociadores israelíes- que el acuerdo está más cerca que nunca en 60 años. Fue entonces cuando las dos partes estuvieron a punto de alcanzar un compromiso histórico en cada uno de los puntos hasta ahora irresolubles de este conflicto eternizado. ¿Cuales fueron las propuestas de las partes que dieron pie a la esperanza?

Fronteras. Los israelíes propusieron devolver el 94% de Cisjordania y anexionarse el 6% donde se encuentran los mayores asentamientos. A cambio, cederían un 3% de su territorio, como por ejemplo las dunas de Halutza, en el desierto del Neguev, contiguas a Gaza, más otro 3 % para permitir una “conexión segura” por tierra entre Cisjordania y Gaza. La retirada de los territorios ocupados incluía, por cierto, el fin del increíble y humillante asentamiento del centro de Hebrón. Israel renunciaba también a mantener la soberanía del valle del Jordán, que hubiera supuesto algo tan inverosímil como mantener bajo control israelí la frontera oriental del Estado palestino con Jordania.

Por su parte, los palestinos accedían a ceder el 2% del territorio de Cisjordania donde entonces vivían dos terceras partes de los colonos israelíes. A cambio, exigían territorios israelíes de la misma extensión. La retirada israelí tenía que efectuarse en dieciocho meses, según los palestinos, o en tres años, según los israelíes.

Jerusalén. Los israelíes aceptaban que la ciudad fuera la capital de los dos Estados: Jerusalén Oeste, capital de Israel, y Jerusalén Este, capital de Palestina, de tal manera que los barrios árabes de Jerusalén Este quedasen integrados en el Estado palestino. Los palestinos accedían a dejar a Israel los barrios de Jerusalén Oeste que se anexionó en 1967 a raíz de la guerra de los Seis Días.

En cuanto a los Lugares Santos, los palestinos reclamaban la soberanía sobre la Explanada de las Mezquitas y los israelíes sobre el Muro de las Lamentaciones. Se trata de algo físicamente difícil, porque como se sabe el Muro es el apoyo sobre el que se sostiene la Explanada. Las partes no descartaron la idea de que los Lugares Santos quedasen bajo control de los cinco miembros permanentes del Consejo de Seguridad de NNUU por un período determinado.

Refugiados. Israel, por primera vez, reconoció el “derecho al retorno” que establece la resolución 194 de NNUU, siempre y cuando se hiciera una aplicación flexible del mismo. A los refugiados se les ofrecerían cuatro opciones: el retorno a Israel; el retorno al nuevo Estado palestino o a las nuevas tierras del Neguev cedidas por Israel; la instalación definitiva en su lugar de residencia (Jordania, Siria, Líbano, etc.); o la marcha a otros países –como por ejemplo Canadá, que habían hecho saber su disposición a acoger contingentes importantes de refugiados palestinos-. A partir de aquí, Israel aceptaba el regreso al país de 25.000 refugiados en los tres primeros años, mientras que los palestinos no estaban dispuestos a aceptar menos de 100.000. Al mismo tiempo, descartaban replantear el carácter judío del Estado israelí.

¿Sería posible que el proceso de Anápolis recuperara las negociaciones en el punto en que quedaron en Taba? Ciertamente, ha llovido mucho desde entonces, con una Intifada y la muerte (o asesinato) de Arafat por en medio, el auge de Hamás, la retirada de Gaza y la guerra civil palestina en la franja. Pero el fondo del conflicto sigue siendo el mismo. Todos deseamos que la llegada de la nueva líder de Kadima al frente del gobierno, Tzipi Livni, sirva para llevar a Israel de nuevo al nivel de concesiones que Barak parece que estuvo a punto de hacer en enero del 2001. En cualquier caso, sólo una propuesta como aquella podría permitir un acuerdo definitivo y estable y traer, por fin, la paz. En cualquier caso, está en manos de los israelíes que la esperanza de Taba se convierta en realidad.

Crimen de guerra

Article publicat a “El Ciervo” el febrer del 2009

Cuando el 2008 dedicamos nuestras “Vueltas” a Palestina, no imaginábamos que al cabo de tan poco asistiríamos al horror incalificable que ha se vivido en Gaza a inicios del 2009. Acabamos nuestra serie convencidos de que no volveríamos a hablar de este tema en mucho tiempo.

Decía el párrafo final del último artículo de la serie, escrito en octubre pasado: “Todos deseamos que la llegada de la nueva líder de Kadima al frente del gobierno, Tzipi Livni, sirva para llevar a Israel de nuevo al nivel de concesiones que Barak parece que estuvo a punto de hacer en enero del 2001. Sólo una propuesta como aquella podría permitir un acuerdo definitivo y estable y traer, por fin, la paz. Está en manos de los israelíes que la esperanza de Taba se convierta en realidad.” Tal era nuestra buena fe hacia los líderes israelíes que a penas unas semanas después liderarían la peor masacre de palestinos desde 1967. Es imposible errar, por ingenuidad, de manera más clamorosa.

La comunidad internacional tiene normas: el derecho internacional existe. El derecho de los conflictos armados y el derecho humanitario, definidos en las Convenciones de Ginebra, vienen a ser al derecho internacional lo que el derecho penal es al derecho estatal. El ejército de Israel, bajo las órdenes de su gobierno, ha cometido gravísimas violaciones de este derecho durante los veintidós días que ha durado su cruel, inhumana e injustificable ofensiva.

Por esto, a la hora de hacer un balance, lo primero es no centrarse en los actores del conflicto, sino en sus acciones. No hablemos de Hamás y de Israel, porque por este camino acabaremos en la equidistancia, con el argumento de que unos son terroristas y los otros un Estado democrático. Hablemos de los hechos: una acción militar que tenía el objetivo “oficial” de acabar con los lanzamientos de cohetes desde Gaza ha causado 1.300 muertos, entre ellos más de 400 niños, más de 5.000 heridos graves, devastación de las infraestructuras básicas, incluidas las escuelas y los almacenes de alimentos de la ONU, y un desastre humanitario sin parangón.

Dicen que Hamás también es responsable de los muertos civiles de Gaza, que los utiliza de escudos humanos, que mezcla niños con milicianos. Pero, ¿acaso no es Gaza el territorio más denso del mundo? La comarca del Maresme tiene exactamente las mismas dimensiones que la Franja: pongan en ella todos los habitantes de la ciudad de Barcelona. Es físicamente imposible separar la infraestructura de Hamás de la población civil. Imposible atacar la una sin asesinar a la otra. Y más cuando las fronteras de Gaza están selladas por un sitio –ilegal- que dura ya dieciocho meses y que ha impedido escapar. Se trata del primer conflicto sin refugiados en siglos: la Franja ha sido una ratonera masacrada de la cual los civiles no han podido huir.

Cuando decimos que la ofensiva israelí ha sido desproporcionada no estamos utilizando simplemente un adjetivo. Nos estamos refiriendo a un principio jurídico: el derecho de guerra se basa en los principios de distinción, proporcionalidad, necesidad militar y precaución de los ataques. Quien infringe estos principios, a juicio del derecho “penal” internacional está cometiendo un acto ilegal, un delito, un crimen. En la guerra, quien mata al margen del principio de proporcionalidad es un criminal. Hablar de desproporción no es una simple descripción: es una incriminación penal.

La Autoridad Nacional Palestina estudia denunciar al gobierno de Israel ante la ONU por crímenes de guerra. Richard Falk es un judío norteamericano. Es además el relator de la ONU para los Derechos Humanos en los Territorios Palestinos ocupados. El 10 de enero acusó al gobierno de Israel de cometer crímenes de guerra y contra la humanidad y de violar masivamente las leyes internacionales humanitarias, y ha pedido que sea juzgado por un tribunal internacional. ¿Por qué Israel ha matado, con plena conciencia, a más de 1.000 civiles inocentes justo cuando el mundo intenta entrar en una nueva era? ¿Por qué el mundo lo ha permitido?

Amb Palestina al cor (3/5)

2009-01-18T22:03:00.004+01:00

Les armes a Gaza comencen a callar, després de deixar més de 1.200 morts palestins i 13 israelians. Israel, com tantes vegades en els darrers 40 anys, no ha acceptat la resolució de NNUU que reclamava a les parts una treva pactada entre elles i ha preferit una treva unilateral. La possibilitat que es consolidi encara són, avui, extraordinàriament fràgils; que ho faci o no dependrà en bona mesura de quines siguin les primeres mesures d’Obama y Clinton (Hillary) en relació a aquest conflicte.

El desastre humanitari i polític que emergeix a conseqüència d’aquesta treva no pot ser més gran. La massacre de civils innocents és un dels espectacles més repugnants que hem pogut veure al món els darrers anys, comparable només a l’11-S, la neteja ètnica a Bòsnia o els genocidis de l’Africa (Ruanda, Congo, Darfur). En tots aquests conflictes, tanmateix, la condemna de l’agressor per part de la comunitat internacional ha estat total i absoluta. I l’actuació de les principals potències ha estat, poc o molt, coherent amb aquesta condemna. Aquest cop no. Aquest cop la majoria de potències ha guardat –en el millor dels casos- una immoral equidistància entre l’agressor i les víctimes innocents. Viure a Gaza no és el mateix que viure a les Torres Bessones, sens dubte.

Per cert: res del que diem ha de ser interpretat com la més mínima justificació de Hamàs. Hamàs és un moviment de resistència que es va presentar a unes eleccions legislatives palestines -entre d’altres coses, gràcies a la pressió dels EEUU sobre Israel, que ho volia impedir- i les va guanyar. Unes eleccions que, a judici dels centenars d’observadors internacionals que les van supervisar, es van desenvolupar amb total correcció. Tanmateix, Hamàs és també un moviment de resistència que, en primer lloc, creu en la legitimitat de la lluita armada i de la violència per resoldre el conflicte palestí i que, en segon lloc, no reconeix, avui per avui, el dret a l’existència i a la seguretat de l’Estat d’Israel. Totes dues coses són, òbviament, completament condemnables, com també ho són els coets que ha estat enviant contra territori israelià des de fa anys.

Però, per molt que es pretengui, el tema avui no és aquest. El tema és una agressió militar cruel, sanguinària, desproporcionada i injustificada que un Estat pretesament democràtic i amic d’Europa ha perpetrat, deixant centenars de persones assassinades pel camí –entre ells, més de 400 infants i més de 100 dones-. Una guerra on s’ha utilitzat fòsfor blanc –una arma prohibida per la llei internacional- i on ahir mateix, per exemple, l’exèrcit israelià bombardejava una escola de UNRWA, provocant la mort de dos nens més. Qui no reconegui que el problema, avui, és aquesta deplorable matança de 22 dies i no cap altre, comet una indignitat imperdonable.

Espanya és un Estat acostumat, per desgràcia, a la lluita contra el terrorisme intern i tota la societat espanyola té, avui, molt clar que aquest combat no es pot fer, de cap de les maneres, saltant-se els límits de l’Estat de Dret. Algú s’imagina que el govern provoqués víctimes civils de manera indiscriminada al País Basc en la seva lluita contra ETA? Ni que Hamàs sigui considerada una organització que practica el terrorisme, això no legitima a ningú a transgredir de manera sistemàtica i reiterada la llei i el dret internacional –el dret de guerra, el dret humanitari, etc-.

L’anàlisi de les conseqüències polítiques d’aquesta “guerra de Gaza” ja tindrem temps de fer-la -en aquest mateix blog- durant les properes setmanes. De totes maneres, ja podem dir alguna cosa: les relacions de la Unió Europea amb l’Estat d’Israel no haurien de tornar a ser les mateixes després d’aquesta gravíssima violació dels drets humans. En qualsevol cas, ara toca treballar durament perquè la treva es consolidi i per tal que la comunitat internacional sigui capaç, en els propers anys, de forçar un procés de pau basat en un respecte escrupolós i estricte de les resolucions de NNUU sobre el conflicte palestino-israelià. Unes resolucions que són meridianament clares quan exigeixen la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats des de la guerra del 1967.

Tanmateix, a la llum dels darrers fets, ¿és possible creure que Israel està realment disposat a una pau justa? Cada vegada una part més gran de l’opinió pública mundial creu que no. Aporto avui un dels articles d’El Ciervo on, precisament, de la mà del líder palestí Mustafà Bargouthi, intentava explicar quins són els interessos estructurals que expliquen la resistència d’Israel a avançar honestament en un procés de pau. L’article està escrit, precisament, en el moment en que començava la treva: ens en felicitàvem sense ni imaginar l’horror que veuríem al cap de sis mesos. Però acabava amb més ombres que llums: posant de manifest que la propensió d’Israel a mantenir viu el conflicte és molt gran.

En cap conflicte –i menys en aquest- té cap sentit exercir de profetes del desastre, però sí cal ser conscients de quines són les pretensions reals dels diferents bàndols. Es hora que la comunitat internacional actuï amb més fermesa si no volem que el conflicte israeliano-palestí acabi per enverinar de manera irreversible les relacions internacionals en un moment en què el món avança en caiguda lliure cap a la segona pitjor crisi econòmica de la seva història contemporània.

¿Expectativas de paz en Oriente Medio?

Article publicat a “El Ciervo” el julio-agosto del 2008

Después de meses de tragedia, el conflicto entre Israel y Palestina arroja al fin una noticia positiva: la tregua entre Hamás y el ejército israelí, en virtud de la cual los primeros dejarán de enviar cohetes caseros a territorio judío y los segundos dejarán de hacer acciones de represalia en Gaza, además de abrir algunos de los pasos que comunican la franja con el exterior. El acuerdo parece un milagro, sobre todo si recordamos que desde la Conferencia de Anápolis, en noviembre de 2007, han muerto más de 340 palestinos a manos de los soldados israelíes.

Este paso en la buena dirección ha sido posible gracias a la mediación de Egipto. De hecho, en estos momentos Israel está enfrascado en una triple negociación: una negociación indirecta con Hamás a través de los buenos oficios egipcios, otra también indirecta con Siria, con la mediación de Turquía, y la negociación directa con la Autoridad Nacional Palestina, bajo los auspicios de los EEUU. El mundo entero espera que lleguen a buen puerto, entre otras cosas porque el conflicto de Oriente Medio tiene una enorme capacidad para desestabilizar la geopolítica mundial. Pero la paz es imposible si una de las dos partes no está verdaderamente interesada en ella. En Oriente Medio la paz sólo será posible sobre unas bases justas y la ONU ha hablado muy claro, una y otra vez, a través de sus resoluciones, sobre cuales son los términos de un acuerdo justo para este conflicto.

Los países árabes -y especialmente el pueblo palestino- están dispuestos a hacer concesiones dolorosas para alcanzar la paz. Pero estas concesiones no pueden alejarse de manera desproporcionada e injustificada de aquello que el derecho internacional, a través de la ONU, ha establecido. Por esto, son muchos los observadores que a veces dudan de que el Estado israelí tenga verdaderas intenciones de lograr la paz. Porque sus propuestas para un acuerdo definitivo con los palestinos, hasta la fecha, distan de manera abismal de lo mínimamente aceptable para ellos.

En una reciente entrevista que Ignacio Ramonet le ha hecho en Le monde diplomatique, Mustafá Barghouti, el que fuera el segundo candidato más votado -por detrás de Abbás- en las últimas elecciones presidenciales palestinas señala el que, a su entender, es el actor clave para explicar la falta de interés de Israel en la paz. Dice Barghouti, líder de un partido de izquierdas, laico y pacifista: “En Israel existe un importante complejo militar-industrial. Parecido al que denunció, en los EEUU, Eisenhower en 1960. Y este complejo militar-industrial se ha aprovechado de las guerras sucesivas de Israel contra los Estados árabes, así como del conflicto con los palestinos.” Prosigue: “Se trata de un complejo mucho más sofisticado que su homólogo estadounidense. Se alimenta de las sucesivas guerras, y cultiva los enfrentamientos así como la conflictividad en general, a expensas de los mismos ciudadanos israelíes, quienes son sus primeras víctimas.”

Y añade: “Israel exporta cada vez más dispositivos de seguridad electrónicos, sistemas de alerta y defensa, de técnicas de control, de vigilancia y de prevención, etc. (…) Adquiridos en la guerra o en la represión, estos conocimientos se transfieren a empresas especializadas en seguridad y en la prevención de agresiones o en el control de individuos. Las cuales los venden. Así es como Israel se ha convertido en uno de los mayores exportadores de sistemas de vigilancia y de seguridad. Dentro de esta misma lógica, se puede afirmar que de alguna manera utilizan Cisjordania y Gaza como auténticos laboratorios para experimentar y definir nuevas técnicas de control de individuos, para que posteriormente puedan ser exportadas.”

¿Qué hace falta para vencer las resistencias de aquellos poderes -ya sean políticos, económicos o militares- que en el interior de Israel no quieren una paz ajustada al derecho internacional, es decir, la única paz posible? Sólo la comunidad internacional tiene la respuesta a esta pregunta.

Amb Palestina al cor (2/5)

2009-01-10T11:46:00.003+01:00

L’OCHA es l’Oficina de Coordinació Humanitària de l’ONU a Palestina. Entre d’altres funcions, té la trista missió de comptar els morts que es deriven del conflicte palestino-israelià. L’informe de la OCHA d’aquesta setmana explica que fins ahir 758 palestins han mort a causa dels bombardeigs israelians a Gaza des que el passat 27 de desembre va començar l’ofensiva Plom fos i que un 42% d’aquests morts són nens (257) i dones (60). Segons l’OCHA, el número de menors morts s’ha incrementat en un 250% des del començament de la invasió per terra.

Rebo textos dels meus admirats González Faus y Pérez Esquivel on es posa de manifest que l’actuació de l’Estat d’Israel infringeix de manera radical els preceptes bàsics de la religió jueva. Els creients poden estar segurs d’això: el Déu d’Israel clama per la sang innocent de les víctimes de Gaza i rebutja amb ira l’actuació del govern que representa el seu poble.

Publico avui el segon dels articles sobre l’ocupació israeliana de Palestina apareguts a El Ciervo al llarg de ¡ l’any 2008.

El perfume de nuestra tierra
Article publicat a “El Ciervo” el juny del 2008

A mediados del pasado mayo, dos pueblos de Oriente Medio hacían conmemoraciones radicalmente opuestas, a pesar de estar referidas a los mismos hechos. El pueblo judío celebraba el sesenta aniversario de la creación del Estado de Israel. En 1948, poco después del horror del Holocausto, al fin había un lugar donde este pueblo tenía que poder vivir seguro y en paz.

El pueblo palestino conmemoraba la Anaqba: la tragedia de más de setecientos mil palestinos que, en virtud de la proclamación del nuevo Estado, fueron expulsados por la fuerza de sus casas y de sus tierras por parte del recién creado ejército israelí, y que, junto a los refugiados de la guerra del 67, son el origen de una comunidad de refugiados de más de cuatro millones.

Hay multitud de libros de historia que sirven para entender el conflicto palestino-israelí. Pero pocos ofrecen una imagen tan rica, tan exacta, tan coral, a la vez emotiva y analítica, como El perfume de nuestra tierra. En estas casi cuarenta entrevistas hechas durante la Intifada del 2002, la conocida periodista Kenizé Mourad hace hablar a todos los perfiles y tipologías imaginables que pueblan aquella tierra: un líder pacifista israelí, una familias cuya casas fue demolida reiteradamente, la hermana de una judía asesinada en un atentado suicida palestino, la madre de un niño asesinado por los soldados israelíes por arrojarles piedras, un colono israelí que habita en un asentamiento, un militar israelí convertido en refusnik, un antiguo feday (combatiente) palestino, un artista palestino torturado en las cárceles israelíes, los niños israelíes de clase media aterrorizados por los ataques terroristas, habitantes de los campos de refugiados, un niño palestino paralítico por los disparos a sangre fría de los militares israelíes, los familiares de la primera mujer palestina que se inmoló, una “mujer de negro” israelí, una abogada israelí dedicada a los palestinos acusados por los tribunales de Israel, los padres de un joven pacifista israelí muertos en manos de su propio ejército y tantos otros. Un libro, en fin, de lectura obligada.

Muchas de estas conversaciones son estremecedoras. En otras, sorprende la lucidez y la valentía de la voz que habla. Por ejemplo la de Jeremy Milgrom, un miembro de los llamados “rabinos por los derechos humanos”, que dice cosas como éstas: “Soy rabino desde hace veinticinco años. (…) Si somos fieles a nuestra religión debemos oponernos a las violaciones de los derechos humanos, que son constantes en este país. ¿Cómo podemos pretender ser una sociedad judía si torturamos y aplicamos castigos colectivos, si destruimos casas y dejamos familias enteras en la calle?”. Y prosigue: “Nuestra organización fue creada durante la primera Intimada, para protestar contra la orden dada a los soldados de romper los huesos de los manifestantes. (…) Hoy en día está claro que Israel ha utilizado el proceso de Oslo para consolidar su control sobre los territorios palestinos. Hacemos en estos territorios exactamente lo que hacían los surafricanos: crear bantustanes (…) Los israelíes no quieren compartir nada.”

Y concluye: “Los colonos no creen tanto en la santidad de la tierra de Judea y de Samaria como en una cierta idea del sionismo. (…) Este discurso no tiene nada que ver con la Biblia ni con la fe religiosa, es una noción que está grabada en ellos: nosotros tenemos el derecho de cometer las faltas que los demás han cometido antes que nosotros, es una especie de desquite del horror. Oir esto me resulta insoportable. En lugar de ser más sensibles al sufrimiento ajeno en razón de nuestras propias desgracias, en lugar de ser fieles a nuestra ideología judía que hace dos mil años era más avanzada que las demás, (…) hoy estamos retrasados en relación con la moral que prevalece en todas partes”. Testimonios como el del rabino Milgrom merecen que la sociedad europea despierte y apoye, de una vez por todas, las víctimas (inocentes) de esta historia.

Amb Palestina al cor (1/5)

2009-01-03T15:06:00.004+01:00

La tragèdia de Gaza em porta a canviar els plans per al blog. A finals de desembre vaig anunciar una sèrie de cinc articles sobre el tema de l’homosexualitat i el cristianisme -dels quals ja vam publicar el primer, el dia 22-. Tanmateix, amb el permís dels lectors, la deixaré per més endavant (pel febrer).

L’any passat vaig tenir la fortuna de viatjar en vàries ocasions i fer alguna estada relativament llarga a Palestina, a la banda de Cisjordània. Palestina és la gran vergonya del món, des de fa dècades, i és, sobretot, la gran vergonya d’Occident i molt especialment d’Europa. Era, fins avui, una mena de camp de concentració gegant, a l’aire lliure, amb el permís i la complicitat de tota la comunitat internacional.

Un lloc on l’Estat ocupant ha imposat un apartheid que deixa curt en molts aspectes el de Sudàfrica. Des de fa una setmana és, a més, un immens paredó on cada dia són executades per l’aviació israeliana desenes de víctimes innocents, una massacre que el món presencia mig impassible i mig impotent, i que no pot sinó despertar la ira, el menyspreu i la indignació de qualsevol persona, societat o Estat que no vulgui perdre la seva dignitat.

Arran de la meva estada a Palestina, vaig fer una sèrie de set articles per “El Ciervo” sobre les perspectives de la pau a Palestina. Ara farà un any, el gener i febrer passats, vaig publicar al blog els dos primers. Però per no saturar els lectors sobre aquest tema, vaig renunciar a penjar els altres cinc. Tanmateix, aquests són els articles que crec que aporten les claus més útils per a analitzar la situació actual. Per aquest motiu, els recupero i avui penjo el primer. Cada divendres de gener aniré publicant la resta.

Sigui aquesta una més, de les moltes maneres possibles, de mostrar que portem Palestina –i sobretot les seves víctimes- al cor. Prou bombardejos a Gaza! Treva unilateral immediata per part de l’atacant.

“Un Estado securitario no quiere la paz”

Article publicat a “El Ciervo” el maig del 2008

El pasado 16 de abril fue un día sangriento en Gaza. Por la mañana, el ejército israelí fue a detener a un dirigente de Hamás. Los milicianos de la organización islamista intentaron impedirlo con misiles antitanque, lo cual provocó la intervención de la fuerza aérea. En el combate, murieron cuatro milicianos de Hamás y tres soldados israelíes. Como medida de castigo, por la tarde aviones y tanques bombardearon un campo de refugiados de la franja: murieron al menos 18 civiles palestinos, entre ellos mujeres y niños. También un joven periodista de la agencia Reuters, de quien todos hemos podido ver sus últimas imágenes: un tanque que apunta a su coche, perfectamente identificable como prensa, y dispara el proyectil que lo carbonizó.

En nuestra “Vuelta” de febrero decíamos que Israel había matado a cuatro palestinos por cada cohete lanzado desde Gaza a la zona de Sderot. En abril, la proporción es de seis civiles por cada soldado israelí muerto en combate. Lo único que no cambia es el silencio de los dirigentes políticos occidentales.

En marzo, tuve la inestimable ocasión de conversar largamente con Amira Hass, un valiente exponente del grupo de intelectuales israelíes opuestos a la ocupación. Es periodista y escribe en Haaretz, el periódico de la izquierda pacifista. Que haya en la sociedad israelí un fuerte activismo anti-ocupación es una de las pruebas de que la razón moral, en este conflicto, está de una parte. Que se sepa, no existen palestinos partidarios de la ocupación, y en cambio sí existen israelíes contrarios a ella. No puede haber mejor manera de testificar que, en esta tierra más mortificada que santa, la neutralidad y la equidistancia no valen.

Cuando uno oye los razonamientos de Amira, confirma una intuición evidente: la paz en Oriente Medio sólo puede llegar de la mano de los israelíes contrarios a la ocupación y de los palestinos que condenan el terrorismo. Los segundos son minoría en Israel. Los primeros, por ahora, siguen siendo mayoría en Palestina.

Comenta Amira: “El proceso de paz de Anápolis es un gran engaño publicitario. No es ni ‘proceso’ ni ‘paz’. Israel no tiene ninguna intención de lograr la paz, desde hace mucho tiempo. Se trata de un Estado securitario, y un Estado así, por definición, no quiere la paz”. Le pedimos a Amira que nos aclare mejor su concepto. Un Estado securitario, viene a decir, se fundamenta sobre la seguridad como mito y como ideología. La seguridad es su objetivo pero, sobre todo, es la fuente de la que se alimentan muchos intereses políticos, financieros, industriales, etc. Hay demasiada gente que vive de esto, como para que Israel renuncie a la seguridad como razón principal de su existencia como Estado.

“Normalmente pensamos que el verdadero objetivo de Israel es la expansión territorial. Pero nos equivocamos completamente –nos explica-. No está el conflicto al servicio de la ocupación, sino la ocupación al servicio del conflicto. Los asentamientos no son el fin de la ocupación, sino el medio que permite mantener la herida abierta con los palestinos.” Su análisis prosigue implacable: “El objetivo es impedir la solución de los dos Estados, precisamente porque se trata de la solución avalada por la comunidad internacional. Sin esta solución, es imposible una paz estable. Y lo que busca mi Estado, por desgracia, es impedir esta paz: porque con paz, toda la trama de intereses vinculada a la seguridad perdería su razón de ser y su poder actual. Esta trama es la que hoy manda en Israel. Además, este modelo de Estado securitario le permite a Israel tener una posición hegemónica en Occidente, en un momento histórico en que Occidente está obsesionado con la seguridad.”

La dureza de sus palabras no invita al optimismo, al menos a corto plazo. Pero en todos los conflictos la esperanza siempre empieza cuando alguien que proviene del lado agresor es capaz de reconocer la verdad y decirla.

Fundacio Alfonso Comín: 25 anys, 25 premis

2008-12-24T22:05:00.002+01:00

Aquest és el meu regal de Nadal d’aquest any per als lectors del blog. L’any 1983 una sèrie d’amics i col·laboradors de l’Alfonso Comín, el meu pare, van decidir tirar endavant una Fundació que servís per mantenir viva la seva obra, el seu testimoni, el seu pensament i les seves causes. Durant els darrers 25 anys la Fundació ha complert de manera apassionada amb aquest objectiu, fidel a les idees i a l’exemple d’aquell de qui porta el nom, i ho ha pogut fer fonamentalment gràcies a la seva presidenta, la Maria Lluïsa Oliveres, companya de vida de l’Alfonso -i mare dels seus fills-. Ella ha estat, durant tot aquest temps, l’ànima de la Fundació –i també el cos!-.

Una de les activitats més conegudes de la Fundació és el Premi Internacional que concedeix anualment i que recau en persones, organitzacions o pobles el compromís, la tasca o la lluita dels quals hagin estat afins als de l’Alfonso i que, d’alguna manera, creiem que haguessin despertat el seu recolzament o la seva admiració. El Saló de Cent de la ciutat ha acollit, any rera any, algunes tardes memorables i irrepetibles, gràcies al discurs i a la força d’uns premiats que ens han deixat un record inesborrable. Aquest any, el dia del lliurament del Premi, la Fundació va voler celebrar el 25è aniversari del Premi i de la pròpia Fundació amb un llibre que fa un recorregut pels 25 guardonats i amb un breu power point que recull els 25 actes de lliurament.

Us ofereixo avui, dia 25, el power point dels “25 anys, 25 premis”. Crec que és impossible un missatge de Nadal millor que aquest. Les causes i les persones premiades parlen per si soles. Felicitats Fundació!

Bon Nadal a tots i pau a la terra als homes de bona voluntat. Aquell que acabarà per salvar-nos ja fa temps que va néixer!

Presentació Premi 08 2

View SlideShare presentation or Upload your own.

L'homosexualitat i la religió cristiana (1/5)

2008-12-22T18:55:00.004+01:00

Comencem avui la sèrie de cinc articles promesa en el darrer post (recordeu que es tracta d’articles publicats a “El Ciervo” entre finals de 2006 i principis del 2007).

Per cert, just ahir el fiscal de Califòrnia i ex governador demòcrata de l’Estat, Jerry Brown, es va pronunciar en contra de la Proposició 8 –l’esmena constitucional que prohibeix expressament les bodes homosexuals. Tot i que expressi la voluntat de la majoria dels electors –ve a dir- viola el dret constitucional a la llibertat: “El procés d’esmena no pot ser empleat per acabar amb drets constitucionals sense una justificació convincent”. Va a ser un argument similar al de l’article que teniu a continuació: contra el què afirmen els conservadors, no és que hi hagi dubtes sobre la constitucionalitat del matrimoni gai, sinó que podem afirmar, sense risc d’equivocar-nos, que la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe és directament inconstitucional. Brown, com veieu, va més enllà i s’atreveix a afirmar que els drets constitucionals estan per sobre, fins i tot, de la voluntat de la majoria. Bravo, Brown!

(Aprofito també per avisar-vos que, just pel dia de Nadal, aquesta serie mongràfica de cinc articles serà interrompuda per un post diferent, que vol ser el meu particular “regal de Nadal” per tots els lectors del blog.)

No discriminación y ética evangélica

Con permiso del paciente lector, proseguimos con nuestra serie de artículos dedicados al debate entre el catolicismo conservador y las fuerzas progresistas a propósito del matrimonio homosexual. Según las encuestas, son muchos los cristianos españoles, más o menos izquierdas, que están más de acuerdo con la posición de los partidos que votaron a favor de la reforma que con la cúpula episcopal. Muchos de ellos lo están, no en virtud de su ideología más o menos progresista, sino fundamentalmente en virtud de su comprensión y vivencia del Evangelio. Somos muchos los cristianos que consideramos que está más cerca de la moral evangélica la reforma emprendida por el gobierno y sus socios, que la propia postura episcopal. Deshagamos malentendidos, ya sean involuntarios o malintencionados. Esta reforma que permite el matrimonio entre cónyuges del mismo sexo supone, simple y llanamente, acabar con una discriminación, todavía vigente en España, en función de la orientación sexual de las personas.

Hasta ahora el ordenamiento jurídico español prohibía el acceso al matrimonio a aquellas personas que sienten atracción, afecto u amor por otras personas de su mismo sexo. Una discriminación que, de hecho, está en contra de los principios jurídicos básicos de nuestro ordenamiento constitucional (artículo 14), que prohíbe la discriminación “por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia
personal o social”.

Aclaremos bien este punto. El matrimonio es una unión libremente consentida entre personas adultas, en principio basada en algún tipo de afecto u amor, que deciden cuidar el uno del otro y entablar algún tipo de convivencia. Esto es lo que regulan los artículos 44 a 71 del Código Civil. Léanlos. No forma parte de la institución matrimonial civil la posibilidad de que la pareja pueda “tener hijos biológicos entre sí.” Y esta posibilidad es la única que queda fuera del alcance de una pareja de personas del mismo sexo. Por cierto: una pareja homosexual puede tener hijos conjuntamente por medio de la adopción, pero no hijos biológicos. Igualmente, los miembros de una pareja homosexual pueden tener hijos biológicos –siempre que la naturaleza no lo impida, cosa que nada tiene que ver con su orientación sexual– pero no dentro de la pareja, sino con un tercero o tercera.

Que la legislación no condiciona el matrimonio civil a la procreación biológica entre sus miembros es tan evidente como que los matrimonios entre personas que libremente deciden no tener hijos, o aquéllos en los cuales al menos una de las dos partes es estéril, o aquéllos en los cuales una o las dos partes ya no están en edad de procrear son tan válidos, desde el punto de vista jurídico, como el resto.

Algunos juristas conservadores niegan esta desvinculación entre matrimonio y procreación. Así, hay quien ha hablado de una “institución tendencialmente orientada a la procreación”, o quien argumenta que la procreación debe ser una condición, si no efectiva, sí al menos potencial, del matrimonio. Pero no hay nada en el Código Civil que induzca a pensar así. En los límites que pone esta ley a la institución matrimonial ven aquéllos las pruebas necesarias de su posición.

¿Cuáles son estos límites? La minoría de edad de alguna de las partes, el no consentimiento de una de las partes o el consentimiento bajo coacción, la consanguineidad y la poligamia o la poliandria.

La mayoría de edad tiene que ver con la autonomía moral de los contrayentes, y no con su madurez sexual. La no consanguineidad no indica que la procreación biológica sea condición necesaria de la institución; simplemente garantiza que en caso que la institución sirva a la procreación, ésta evite degeneraciones naturales.

En cuanto al hecho de que el matrimonio tenga que estar formado por dos personas y no más, no tiene por qué indicar complementariedad biológica, sino una cosa más básica como es la complementariedad afectiva (artículos 67 y 68).

El argumento en contra el matrimonio homosexual a nuestro entender más fundado lo expuso, entre otros, un ex presidente del Constitucional, Rodríguez Bereijo, para el cual la Constitución –y, en consecuencia, el Código Civil que en ella se funda– “no establece el derecho al matrimonio sino el reconocimiento de la institución civil del matrimonio”. El artículo 32 de la Constitución sería en realidad “una garantía constitucional para que una institución civil no se pueda alterar o manipular por el legislador ordinario”. Eneste caso, debe entenderse que hay una institución civil que es previa al propio Derecho positivo. ¿Entonces, quién establece el contenido de la misma? ¿La sociedad? ¿La tradición? Perfecto: es la sociedad española la que hoy reconoce, sin mayor problema, la igualdad entre homosexuales y heterosexuales a la hora de quererse y de regular su convivencia. Las tradiciones, en efecto, cambian. Es nuestra sociedad la que ha ampliado su definición del matrimonio, ella la que lo desvincula de la procreación biológica entre sus miembros.

Si lo único que distingue una pareja heterosexual de una pareja homosexual –la posibilidad de la procreación biológica entre sí– no forma parte de la institución matrimonial civil, entonces no hay nada en esta institución que quede fuera del alcance de una pareja homosexual. Todo lo que el Código Civil vigente prescribía hasta ahora para los cónyuges de distinto sexo es perfectamente aplicable a las parejas del mismo sexo. Ningún contenido efectivo del matrimonio civil era inaccesible a las parejas homosexuales, pero esta institución les estaba vedada, única y exclusivamente, en razón de su orientación sexual, hecho que parece atentar contra el principio de no discriminación y de igualdad de todos los ciudadanos. En realidad, lo único que ha hecho el gobierno con esta reforma no es más que acabar con una incongruencia de nuestro ordenamiento jurídico. Si en algún punto la ética cristiana y la ética laica, esto es, la ética civil de una sociedad democrática coinciden es éste: la defensa de la igualdad de derechos y de deberes, y la lucha contra toda forma de discriminación que atente contra este principio.

Por este motivo, diría, deben ser tantos los cristianos españoles que han saludado positivamente la reforma del matrimonio civil, no por ser ciudadanos más o menos de izquierdas, insistimos, sino simplemente por ser fieles seguidores del Evangelio.

EL CIERVO / ENERO 2006

Quina Creu! (L'homosexualitat i la religió)

2008-12-16T10:11:00.013+01:00

Les darreres setmanes els mitjans ens han proporcionat diversos titulars que tornen a posar sobre la taula el conflicte entre el cristianisme més tradicional i els drets de les persones homosexuals. Primer va ser als EEUU. Entre tanta eufòria per la victòria d’Obama ens va passar desapercebuda la notícia negra de la jornada: els mateix dia de les eleccions presidencials, a Califòrnia guanyaven en referèndum els partidaris de suprimir els matrimonis homosexuals de la Constitució de l’Estat. Un referèndum promogut pels republicans que, com de tots és sabut, compten entre les seves files molts grups cristians neotradicionalistes i ultraconservadors. Pocs dies després, el cardenal Rouco declarava que “habría sido bueno hacer [en Espanya] un referéndum como en California”, s’entén que per revocar els matrimonis gais al nostre país.

Pocs dies després, esclatava la polèmica per les declaracions de la reina Sofia en el llibre de confessions a Pilar Urbano. La reina afirmava “comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual (...) Si esas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho, o no, según las leyes de su país: pero que a eso no lo llamen matrimonio, porque no lo es. Hay muchos nombres posibles: contrato social, contrato de unión. Es respetable que los homosexuales se casen, pero que a eso no lo llamen matrimonio”. Molts van jutjar les paraules de la reina com l’opinió previsible d’una dona de la seva generació, formada en la moral catòlica tradicional. Per la meva part, ja vaig dir en el seu moment que si les objeccions de la reina se centren només en el nom, ja tenim molt guanyat. Sens dubte, és una posició molt més avançada que el cardenal arquebisbe de Madrid!

Per últim, fa a penes uns dies ens assabentàvem esparverats que el Vaticà s’oposava a una proposta de l’ONU per despenalitzar l’homosexualitat. D’acord amb el resum d’un diari digital: “Criminalizar a los gays es malo, pero despenalizar la homosexualidad es peor. Así ha respondido el Vaticano a la propuesta francesa para que la ONU abogue por la despenalización de la homosexualidad en el mundo. Celestino Migliore, observador permanente de la Santa Sede, rechazó la iniciativa de Francia (en nombre de la Unión Europea) para que Naciones Unidas obligue a determinados países a dejar de considerar como delito las relaciones entre personas del mismo sexo.” Una actitud molt cristiana la del Vaticà, sens dubte! Les organitzacions gais de tot el món s’ha manifestat aquests dies, carregades de raó, contra la jerarquia de l’Església catòlica, per fer pinya a l’ONU amb els països islamistes que encara avui castiguen l’homosexualitat amb la pena de mort.

El cristianisme conservador té una fixació amb la sexualitat en general i amb l’homosexualitat en particular. Es tracta d’una veritable heretgia moral... entre d’altres coses, als Evangelis es parla molt poc de sexe i, en canvi, es parla molt de rics i pobres. Pel que fa als homosexuals, és sospitosa la pertinàcia del Vaticà a no entendre que allò que compta per a qualificar les relacions de parella -al menys pel que fa a la moral evangèlica- no és el gènere dels seus membres, sinó l’amor genera, mou i recrea la relació. Algun dia, els nostres bisbes i cardenals, si deixen de reduir les relacions a la seva dimensió estrictament genital, ho entendran, no en tinc cap dubte.

Aprofitant que el tema torna a estar sobre la taula, he recuperat una sèrie d’articles que vaig dedicar a aquest tema –el conflicte entre els drets dels homosexuals i el cristianisme tradicional- a la revista El Ciervo ara ja fa dos anys. Realment, alguns no han avançat gaire des de llavors. Per sort, el què sí avancen són les lleis, que al final és el que més compta.

Són cinc articles i els aniré publicant al llarg d’aquesta setmana i la que ve. (Aviso que no vindran en l’ordre original de publicació). Avui, només us els presento, en forma de pregunta:

1. Si la prohibició del matrimoni homosexual era una discriminació jurídica, perquè els bisbes hi estan a favor, si se suposa que l’ètica cristiana rebutja tota forma de discriminació?

2. Per què els matrimonis homosexuals s’han de dir “matrimonis” (i no “contrato de unión”, tal com reclama la reina)?

3. Per què la jerarquia catòlica (a Espanya, però no només a Espanya) no acaba d’assumir que no té cap dret a dictar les normes civils?

4. Per què no hi ha bisbes i cardenals que defensin posicions cristianes progressistes? Per que defensen les seves posicions en matèria de moral sexual com si es tractés de “doctrina revelada”?

5. Hi ha qui diu que no pot haver-hi matrimoni sense complementarietat. Cap problema, però... la complementarietat entre dues persones passa per la diferència de gènere?

Obama

2008-11-07T17:16:00.003+01:00

Tant gastat com es vulgui, però l’adjectiu segueix sent tan vertader com irrefutable: l’arribada d’un president negre als Estats Units és un fet històric. El què va passar dimarts, em diuen uns amics nord-americans, és que el seu país va tancar definitivament les ferides de la Guerra de Secessió -la seva guerra civil-. Quasi cent cinquanta anys després. Entremig, va caldre que un pastor negre d’Altlanta, pocs abans de ser assassinat, proclamés públicament que havia tingut un somni. Dimarts aquest somni, diu tothom, es va fer realitat de manera irreversible.

Des d’Europa, la victòria d’Obama apareix, més aviat, com la fi del cicle neoliberal. Un cicle llarg, de quasi trenta anys, que es va iniciar amb la victòria de Tatcher i Reagan, que va tenir el seu apogeu deu anys després, amb la caiguda del mur de Berlín, que en el canvi de mil·lenni va començar a ser seriosament contradit gràcies a l’emergència del moviment altermundialista, i que ha entrat en implosió radical amb la crisi financera del 2008. I just en aquest moment arriba Obama, amb la missió d’obrir la porta a un nou cicle, a un nou paradigma. Als EUA i a la resta del planeta.

Obama ha reconciliat, per ara, els EUA amb el món. I ho ha fet de la millor manera possible: fent sortir novament la millor Amèrica, aquella que el món pot admirar -la de la lluita pels drets civils, del New Deal, de l’idealisme kennedià-. Probablement aquesta sigui la missió més important d’un líder: fer sortir a la gent -extreure de la pròpia societat- el millor de sí mateixa. I en el cas d’Obama, sembla que la principal arma per aconseguir això ha estat la força de la seva paraula. Una paraula política, però també una paraula poètica. Perquè volia construir una esperança política, però sense poesia l’esperança resulta difícil.

Què ens emociona d’Obama. Que sigui negre? No només això. Crec que sobretot ens emociona que ha demostrat que al càrrec polític més important del planeta també s’hi pot arribar a base d’idealisme, de noblesa, d’entusiasme. Ja ho sabem: són molts els que consideren que el secret d’aquest polític és una retòrica vibrant, brillant i emocionant però buida, que de poc li servirà quan hagi d’exercir la presidència. Però els fets més aviat indiquen el contrari: després del 11-S, quan tot el país -demòcrates inclosos- estava lliurat als peus de Bush, el jove senador no va dubtar a oposar-se, pràcticament en solitari, a la intervenció a l’Irak. Va començar les primàries sense ser, en absolut, el candidat preferit dels mitjans ni de l’opinió pública, sense gaires diners ni tenir el favor de l’aparell demòcrata. I, tanmateix, ha fet una campanya d’una habilitat admirable. No es pot dir que tot això siguin indicis de manca de solidesa política.

Més aviat sembla que Obama és idealista, però pragmàtic; noble, però astut; audaç, però serè; entusiasta, però intel·ligent; progressista però no divisor, sinó capaç de reunificar. El discurs de l’esperança -yes, we can- en un moment de final d’època, de necessitat de canvi, era quasi una necessitat vital per a la societat americana. Però per algun motiu, o per molts, Obama, quasi un desconegut a penes fa quatre anys, l’ha sabut encarnar avui millor que cap altre polític del seu país.

Vol canviar el món, ens ha dit, i el món necessita canvis. Probablement en podrà fer molts menys dels que ell voldria i dels que caldrien. Probablement, les esperances que s’han aixecat aquests dies es veuran, en molts casos, defraudades. Però ens atrevim a fer un pronòstic. Què aconseguirà Obama? Aconseguirà almenys tant com Clinton, però segurament una mica –o força- més. Per dos motius: la seva majoria al Congrés i al Senat és més còmoda que la de l’anterior president demòcrata. Però sobretot, perquè entre l’un i l’altre hi ha hagut la guerra d’Irak i la més gran crisi del capitalisme des del 1929. L’adversari està, avui, completament desballestat, tant pel què fa a la seva vessant geopolítica (unilateralisme neoimperialista) com a la seva vessant econòmica (globalització neoliberal).

Podrà construir un sistema de seguretat social estàndard, a l’europea, tal i com promet el seu programa? Si fes això, ja hauria estat molt. Voldrà convertir els EUA en un ferm partidari del multilateralisme com a mètode per governar la política mundial? Sabrà com transitar de la globalització neoliberal a un nou keynesianisme global, alla Krugman i alla Stiglitz? Ho esperem. En tot cas, sembla que la majoria dels nord-americans han entès que per gestionar un imperi en decadència el més intel·ligent és tenir un president capaç de dialogar amb la resta del món de igual a igual, sense pretensions de superioritat.

Més enllà del que assoleixi com a president, com a candidat, mentrestant, ja ha aconseguit coses no poc importants. Començant per la seva campanya, una veritable revolució en el món de l’acció i la comunicació política en democràcia -que serà, sens dubte, matèria de centenars de tesis doctorals en els propers anys arreu del planeta-. Expliquen que aquesta campanya, que ha exprimit per primera vegada a fons la tecnologia digital, respon a la lògica del crowdsourcing -la lògica wiki, de creació col·lectiva d’intel·ligència- en la qual els ciutadans deixen de ser mers espectadors per convertir-se ja no en protagonistes, sinó en guionistes, en directors, en productors... Diuen que els darrers dies abans de les eleccions aquesta lògica va arribar a tal extrem que el quarter general del candidat havia pràcticament perdut tot control sobre la campanya.

Potser el què ha passat és que Obama ha invertit, en certa manera, la relació tradicional entre els ciutadans i els polítics. Normalment els ciutadans se senten tractats com a instruments: com el mitjà que necessiten els polítics per poder governar, per aconseguir el poder. Amb ell es diria que les coses han anat al revés. Han estat els ciutadans –no només als EUA, sinó a molts altres llocs- els qui han decidit convertir aquest home negre en un instrument: en l’excusa que necessitaven per a tornar a creure en els canvis que el món i les seves vides reclamen. Si gràcies a Obama la gent realment ha canviat, aleshores el canvi sí serà possible.

Barcelona, capital del Mediterrani (3)

2008-10-18T14:44:00.004+02:00

Penjo avui la tercera i darrera part de l’article sobre el futur de la Política Euromediterrània que vaig començar a publicar dijous passat, com una petita contribució simbòlica a la candidatura de Barcelona per albergar la secretaria permanent de la Unió pel Mediterrani. En aquests moments, només Tunis ens disputa amb força aquesta seu. Tot i que la nostra ciutat segueix sent la candidata amb més possibilitats, la batalla encara no està guanyada. Recordeu: seria una gran notícia que Barcelona pugui convertir-se en la “capital política” de la Mediterrània. Endavant Barcelona, capital de la Mediterrània!

El futur d’Europa passa pel futur del Mediterrani

Si durant els darrers anys la UE s’ha dedicat a gestionar la post-guerra freda, ara li correspon afrontar els problemes derivats de la globalització. Europa ha necessitat quinze anys per tal de digerir la caiguda del mur de Berlín i les seves conseqüències. L’ampliació és la resposta europea a la fi de la guerra freda. Tanmateix, canvis geopolítics d’aquesta magnitud no es digereixen de la nit al dia. Si la caiguda del mur va donar pas a la globalització, tot just ara Europa comença a estar immersa en la digestió de les conseqüències de les noves regles del joc de la societat mundial. La primera d’elles és la desigualtat Nord-Sud, abismal i insostenible. I no en va el Mediterrani és la frontera geogràfica entre el Nord i el Sud en la qual aquestes desigualtats són més extremes.

Si mirem la renda per càpita dels països del Mediterrani Nord, la seva estructura poblacional i la seva mitjana d’edat, i comparem amb la renda per càpita dels països del Mediterrani Sud, la seva piràmide demogràfica i la seva mitjana d’edat, ràpidament prendrem consciència que aquest desequilibri és difícilment sostenible a llarg termini. La qüestió que no podem defugir és si la resolució d’aquest desequilibri es farà per les bones, de manera pacífica, amb el mínim de tensions socials, culturals i polítiques possibles, o si per contra desembocarà en conflictes de conseqüències difícilment desitjables. La pregunta és si serem capaços de gestionar aquest desequilibri des de la política, la cooperació, el multilateralisme i la democràcia -per tal de superar-lo i deixar-lo enrera- o no. Una Unió pel Mediterrani hauria de tenir, en primer lloc aquesta missió: oferir una perspectiva d’acord amb la qual l’Europa rica pugui servir de motor de desenvolupament econòmic, polític i social del Mediterrani del Sud.
La majoria dels reptes interiors de la UE tenen algun vincle, més o menys estret, més o menys directe, amb les desigualtats i els desequilibris que genera l’expansió dels mercats mundials. La immigració magrebina, que juntament amb la resta de migracions està posant a prova la capacitat de les societats europees per assumir la diversitat i resistir les temptacions xenòfobes, és una conseqüència directa del diferencials de renda entre el Nord i el Sud del Mediterrani. Com és prou sabut, en la integració efectiva de la immigració ens hi juguem en bona part la cohesió social i la salut democràtica de les societats europees.

Per altra banda, els principals riscos en matèria de seguretat tenen a veure amb el fonamentalisme que creix, de manera difícil de controlar, tan en els nostres veïns del Sud com a l’interior de les nostres societats. Com expliquen la majoria de científics socials solvents que han analitzat de manera integral el fenomen de la globalització, el fonamentalisme és, entre d’altres coses, una reacció defensiva davant la ruptura dels vincles comunitaris i els processos de marginació cultural que els mercats globals, liderats per Occident, produeixen en societats encara fortament tradicionals. Però, a més, el “xoc de civilitzacions” –que més aviat hauríem de denominar “xoc de fonamentalismes”- està retroalimentat també pel conflicte israelo-palestí. Al Mediterrani ens juguem en bona mesura la pau mundial, que depèn de manera molt directa de l’evolució de la situació a l’Orient Mitjà. Que al seu torn té un vincle evident amb el fet que aquella regió sigui la primera reserva mundial de petroli. I, com sabem, la dependència energètica d’Europa és una de les principals dificultats a les quals la UE s’enfronta en el futur immediat.

Tots aquests reptes –que són els reptes de primera magnitud per a Europa en el segle que comença- requereixen una concertació multilateral amb els nostres països veïns: no es poden resoldre des de vells esquemes d’herència neocolonial, que a banda de ser èticament discutibles han passat a ser del tot inoperatius un cop entrats al segle XXI. La interdependència no es pot governar, a llarg termini, des de cap voluntat d’hegemonia. Tots aquests reptes sorgeixen com a conseqüència de la interdependència –interdependència entre les diferents societats i entre els diferents fenòmens- i només es poden resoldre des de l’acceptació conscient d’aquesta interdependència. La gestió de la immigració al Nord requereix el desenvolupament econòmic del Sud i la reducció decidida de les desigualtats entre ambdues ribes. La cooperació energètica –ja sigui amb el Magreb o amb Orient Mitjà- reclama una estabilitat política incompatible amb el fonamentalisme. Al seu temps, la postració social i econòmica és un caldo de cultiu pel fonamentalisme: el contacte d’una cultura que és alhora hereva de la modernitat i profundament consumista, amb una altra cultura que és tradicional -a vegades fins i tot anti-moderna- i que es reprodueix en un context de pobresa, genera un abisme de difícil solució.

En tots aquests reptes Europa es juga molt: es juga el seu nivell de vida (en la dependència energètica), la seva cohesió social (en la integració de la immigració), o la seva visió del món (en el combat cultural contra el fonamentalisme). Tots ells passen pel Mediterrani. Tots ells demanen una gestió intel·ligent de la interdependència, ja irreversible, entre les diferents societats que viuen a les ribes del Mediterrani. Tots ells demanen noves formes de cooperació multilateral, que superi els límits tradicionals en els quals s’havien mogut uns Estats nació gelosos de la seva sobirania. Europa té una missió externa, en aquestes primeres dècades del segle XXI, que no és altra que liderar el desenvolupament d’una governança democràtica de la societat mundial. I la cooperació amb el Mediterrani serà, sens dubte, la pedra de toc d’aquest lideratge.